Lluís Feliu i Roé

Insubmissió fiscal, i per què no?

2012-02-01T13:25:00.002+01:00

Ja fa mesos que Muriel Casals, la presidenta d’Òmnium Cultural, va proposar “no pagar impostos a la hisenda pública espanyola” si fracassava el projecte català del concert econòmic. Les relacions amb Espanya segueixen igual, o pitjor, i l’economia dels catalans es deteriora per moments. La millora fiscal per Catalunya ni tan sols s’ha negociat i el temps passa, i passa.

Doncs bé, quan hi ha crisi, hi ha conflicte i amb ell noves idees i nous projectes. Ja han aparegut els primers brots verds d’aquella iniciativa d’Òmnium, una parella d’empresaris de Siurana, el Priorat, han anunciat que a partir del proper mes d’abril deixaran de pagar l’IVA i l’impost de societats a l’Agència Tributària espanyola. Ho faran per protestar contra la situació de submissió i d’espoli fiscal que pateix Catalunya.

Alguns pensaran que aquests empresaris s’han begut l’enteniment. Altres pensaran que la iniciativa pot ser delictiva però que a Espanya tot hi cap, si el delicte no és demostrable, es clar; i sinó que preguntin a Francisco Camps o a l’Urdangarín i la seva esposa... Sigui com sigui, la insubmissió fiscal contra Espanya no és il·legal perquè seguiran pagant els mateixos impostos, però ara els ingressaran a l’Agència Tributària de Catalunya i serà aquesta qui decidirà el destí dels diners.

Els empresaris insubmisos asseguren que “volem complir com a ciutadans catalans, la Generalitat no recapta ni el 5% de l’IVA i per això som on som. Volem ajudar a fer pujar aquest percentatge perquè els nostres governants puguin ajudar les empreses del país”.

Avui la insubmissió fiscal és un acte valent i depèn dels suports inicials que s’estengui arreu del Principat. L’expresident Pujol ja ha reconegut que veu “positiva” l’actitud dels insubmisos fiscals però veu “difícil que es pugui estendre en termes més generals”.

Tot i ser una proposta valenta i complicada de seguir, val la pena valorar-la i tenir-la en compte. Si una gran majoria de catalans es declaren insubmisos es podrà forçar un tancament de caixes general i Catalunya ja estarà a un pas de demanar el divorci.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat

L’Espanya que volen

2012-01-20T18:54:00.003+01:00

El govern espanyol vol prioritzar la percepció de l’Espanya unicolor i pretén reformular la idea d’Espanya fent atractiva la seva concepció unitària. Mentre Catalunya reclama minúcies i veu com l’espoli fiscal augmenta, els dirigents del PP es reafirmen en la seva idea de construir una Espanya castellana, d’un sol color i veu.

Ja ho va intentar l’Aznar quan parlava de “patriotisme constitucional” i s’abrandava, obcecat, en la visió unitària de la seva Espanya. Zapatero va creure, o va permetre intuir, que una Espanya plurinacional, que reconegués la diferència nacional, era possible. Avui, en la tornada del PP es parla de nació única i es margina la diferència.

Mentre el govern espanyol reformula la seva ideologia totalitària per fer-la atractiva als ciutadans, s’oblida un cop més que el poble català no és espanyol. Que la seva ceguera obra ulls i les seves accions generen reaccions.

La portaveu del govern espanyol, Sáez de Santamaria, ha tornat a fer-se el murri quan se li ha preguntat pels 759 milions de la Disposició Addicional Tercera que el seu govern ha de pagar a Catalunya. Aquests fets han de generar reaccions i cal fer pressió per a que el govern català es planti amb orgull i abandoni la seva pertinença en aquest mal negoci de viure a Espanya.

Ni serem espanyols ni serem silenciats. Ara més que mai queda clar que la supervivència de Catalunya només passa per la independència.

Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a Directe!cat

Catalunya; el fantasma d’Espanya

2012-01-11T12:13:00.002+01:00

Quan el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, diu que Catalunya és responsable del dèficit d’Espanya està insultant la dignitat del poble català. Justificar l’augment de l’IRPF culpant a les autonomies és un fet vergonyós, i més encara quant sabem que una Catalunya independent és econòmicament viable.

Rajoy culpa a les autonomies de ser les responsables de 15 mil milions d’euros de dèficit, dels 20 mil totals en el passat exercici del 2011, i mentre assenyala a Catalunya, diu que no retornarà el fons de competitivitat que per llei ha de pagar.

L’ex president Pujol ja va dir que arribats al punt actual, o ens independitzem o ens desintegrem dins l’Espanya castellana. Altres regions amb identitat pròpia, com Escòcia, viuen situacions semblants però el sentit comú els porta a debatre la seva permanència .

Avui Catalunya encaixa els atacs constants d’una Espanya centralista que no vol diferències identitàries però sí desigualtats econòmiques. El ministre d’Indústria espanyol, José Manuel Soria, ha criticat els esforços de la Generalitat per mantenir les rutes de Ryanair a Catalunya i ha anunciat que unificarà la legislació de les autonomies per afavorir la imatge unitària d’Espanya, a banda d’oposar-sea la taxa del sector turístic que proposava el govern català.

Venen temps difícils. Temps per a la dignitat, l’honradesa i la valentia. Si Catalunya vol prosperar haurà de seguir els passos d’Escòcia; un referèndum sobre la independència serà la millor sortida.

Article publicat a Directe!cat

Article publicat el 12 de gener al diari El Punt AVUI

Unitat transversal per un 2012 de possibilitats

2012-01-01T12:34:00.012+01:00

Encetem un any amb milers de noves possibilitats generades per la catastròfica situació global i local. Quan hi ha crisi és moment d’esforçar-se més, emprendre nous projectes i analitzar quines són les males pràctiques que ens condemnen.

El 2012 no sembla que hagi de ser l’any de la recuperació, de la remuntada, però com sempre sí que serà un any de lluita i perseverança, perquè qui no lluita ja ha perdut i tenim clar que la unitat en els projectes bons ens poden permetre sortir de la crisi, assolir la victòria.

Catalunya viu malalta i gran part de la culpa la té la seva companyia. Formar part d’Espanya acaba sent econòmicament inviable i només la unitat de tots els que estimen el país podrà canviar aquesta situació, exigint el pacte fiscal i la independència.

Des de fa pocs dies Catalunya pot esquivar el permís de l’Estat espanyol per convocar consultes. Els acords entre CiU i ERC han obert la porta a la consulta del pacte fiscal, el primer pas ferm de la transició nacional que impulsa el president Mas, i han deixat palès que la unitat transversal del catalanisme és prioritària si volem aixecar el país.

A ciutats com Sant Cugat ja s’han vertebrat propostes de caràcter nacional amb el treball conjunt de formacions com la CUP o CiU i han esdevingut satisfactòries. La unitat transversal de tot el catalanisme és necessària si volem que Catalunya sani i segueixi caminant.

Article publicat el divendres 30 a El PUNT AVUI
Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a directe!cat

Cop de Rock, el còctel de la música en català

2011-12-23T12:04:00.010+01:00

Aquest passat dijous el musical Cop de Rock ha celebrat la funció número 100 i ho ha fet amb una gran festa al Teatre Victòria de Barcelona. Davant d’un teatre ple de gom a gom s’ha celebrat una funció participativa on constantment el públic ha estat convidat a seguir les lletres de les cançons. A més de la participació del públic, s'ha comptat amb l'aparició sorpresa de Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Titot i Cris Juanico entre d'altres cantants.

Els temes més mítics de Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, Gossos, SAU, Els Pets, Brams, Bars, Glaucs, Whiskyn’s, Elèctrica Dharma, Duble Buble, Ja t’ho Diré i Marc Parrot han captivat un públic heterogeni que ha caigut rendit sota els encants de les veus i els moviments dels artistes.

El musical, que uneix els millors temes del Rock Català amb una divertida història d’amor, ha posat a prova els antics, els actuals, eterns i nous seguidors d’aquells conjunts de música que han marcat una època.

Cop de Rock és un musical molt recomanable, especialment per aquells que han vibrat amb la música feta i pensada al país. És doncs, un homenatge als músics que han fet créixer una generació i que ajuden a construir la consciència d’un poble que anhela llibertat.

Article publicat a Directe!cat

El camí de la ruptura

2011-12-15T00:03:00.003+01:00

L’Associació de Municipis per la Independència s’ha constituït ja amb més de 155 municipis i un consell comarcal. Aquest és el primer pas ferm i necessari per assolir l’estat propi, però l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ja ha dit que la independència econòmica que molts desitgen “no és possible sense la independència política”.

Amb això, Vila d’Abadal ha demanat que el Govern s’impliqui i ha anunciat que l’objectiu de la iniciativa és que d’aquí a dos anys la meitat dels municipis de Catalunya ja s’hi hagin adherit i més tard, d’aquí a uns quatre anys, es convoqui un referèndum sobre la independència.

La Generalitat s’ha d’adonar que el camí traçat per l’Associació de Municipis per la Independència és la via que més beneficia als ciutadans de Catalunya. El país no es pot permetre més espoli ni negociacions fraudulentes . Espanya ha pres el pèl a Catalunya i el fet que la Generalitat hagi de denunciar al govern espanyol per l’impagament dels 759 milions ho demostra.

El creixement independentista no ens ha de sobtar ni cal entendre’l com una simple resposta a la crisi econòmica que patim. Miguel de Unamuno ja pronosticava al 1918 que Catalunya s’acabaria independitzant d’Espanya quan li va escriure una carta a Manuel Azaña, president de la Segona República espanyola, tot dient que “Catalunya ha d’acabar , i molt aviat, per separar-se del Regne d’Espanya”.

Article publicat a directe!cat
Article publicat a Intocable Digital

El preu de ser espanyols

2011-12-07T12:38:00.000+01:00

Viure a l’Estat Espanyol i carregar amb un DNI i passaport d’aquest país ens resulta car.

Molt car quant als estigmes els quals el món ens etiqueta al relacionar-nos amb els seus presidents poc preparats, amb els balls folklòrics, el seu exèrcit, la monarquia o les seves brutals i violentes festes taurines. Molt car però, quant a l’economia, les possibilitats, els recursos, la justícia i el futur que els hi espera a tots els habitants de Catalunya.

Catalunya viu derrotada per un ofec crònic que ensorra qualsevol govern o municipi. A Sant Cugat, com a la resta de Catalunya, l’atur ha crescut i sembla no tenir aturador. Ni les retallades aplicades per un govern agonitzant no són suficients per compensar els diners que surten de Catalunya i mai tornen.

Raó tenia el president Pujol quan deia que Catalunya no encaixa a Espanya i que només la independència podria evitar “el nostre final col·lectiu”. Un final que amb la força de la gent no esdevindrà mai. I és que més d’un centenar de municipis ja treballen per arrossegar a la resta del país cap a l’Estat propi i deslliurar-nos així del llast que ens atreu al precipici.

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, assegurava l’altre dia que Catalunya cada vegada té menys lloc a Espanya i que la independència no ha de fer por a ningú. A més, explicava que té la intenció de posar un granet de sorra per l’autodeterminació ja que treballa per formar part de l’Associació de Municipis per la Independència.

Ara més que mai, quan el nombre de desocupats a Catalunya ha fixat un sostre històric amb 615.669 persones, és moment per construir decididament un nou Estat que ens garanteixi la simple possibilitat d’existir, viure i seguir progressant.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat

Espanya ens enganya, no és de fiar

2011-11-26T17:49:00.003+01:00

El PP ja s’ha fet enrere respecte el fons de competitivitat. Ja ha dit que el pacte fiscal no hi cap dins els seus plantejaments i no cal ni qüestionar-se cap concessió al dret a decidir. Sí que voldran debatre altres temes com; el bilingüisme a les nostres institucions, la immersió lingüística, la supressió de canals de TV3... en fi, l’expansió colonial d’Espanya.

Com bé va dir el portaveu del govern, Francesc Homs, és “absolutament incomprensible” que el PP s’hagi fet enrere i ara digui que no avançarà els 1.450 milions del fons de competitivitat que per llei havia de rebre Catalunya. Cal recordar que el PP, abans d’assolir la majoria absoluta, havien promès que si governaven portarien a terme el pagament dels més de mil milions.

Els tics impositius del PP tornen i segur que amb més prepotència que mai. Per què dialogar si amb la majoria absoluta poden imposar-se? Per què escoltar si la fam de menjar ja no els deixa escoltar?

El PP ha enganyat el seu electorat prometent i desdient-se en poc menys d’unes setmanes. És el preludi d’una legislatura més que complicada per a un govern català que per culpa d’Espanya ha de prendre mesures impopulars.

Catalunya ha de buscar alternatives per afrontar la crisi i ha de tenir clar que en aquest camí està sola. Espanya no ens posarà les coses fàcils, al contrari, intentarà trepitjar el projecte del pacte fiscal i qualsevol apropament al dret a decidir.

És per això que si volem seguir existint com a poble, com a cultura, com a societat diferenciada que parla una llengua pròpia, haurem de prendre decisions valentes, sumar-se ja als 107 pobles que formen part de l’Associació de Municipis per la Independència i finalment, com els empresaris de Siurana, començar la insubmissió fiscal.

Article publicat a directe!cat
Article publicat al Diari de Sant Cugat

Espanya rescatada i Catalunya emancipada

2011-11-18T14:10:00.001+01:00

Christopher Pissarides, premi Nobel d’Economia, ha comentat que “és possible que Espanya necessiti un rescat però no es pot dir ara amb seguretat. El fons d’estabilitat s’acaba d’augmentar al bilió d’euros i això indica que els líders europeus, Alemanya i França, creuen que potser Itàlia i Espanya necessitaran ser rescatades, perquè sinó, no es necessitarien aquests diners”.

Aquesta setmana la prima de risc espanyola ha marcat un nou màxim històric al superar els 520 punts i el Banc Central Europeu (BCE) ha hagut d’intervenir els mercats de deute comprant títols italians i espanyols. A pocs dies de les eleccions generals espanyoles l’economia d’aquest estat s’ensorra i totes les mirades estan posades en el presidenciable amb més opcions, Mariano Rajoy, i en les propostes inexistents que el seu partit hauria de fer per sortir de la crisi.

El Novel Pissarides ha assegurat que “hi ha moltes probabilitats que la situació empitjori per l’escenari d’Itàlia i potencialment a Espanya”, que “si no es fan polítiques de reeducació del dèficit a Espanya, i s’apliquen de manera immediata, molt probablement necessitarà un rescat”.

Espanya s’enfonsa i amb ella Catalunya. Exprimir els recursos dels catalans i abusar del potencial del país sense donar res a canvi, no ha servit de res. Sense una plena gestió dels recursos propis Catalunya no té cap altre sortida que convertir-se en perifèria europea, marginal i sense futur.

Ja fa temps que alguns sectors catalans parlen d’insubmissió fiscal, però ha estat un restaurant de Siurana el primer en assegurar que no pagarà més tributs a Espanya. Els propietaris del restaurant Els Cingles de Siurana han anunciat que l’any que ve no pagaran impostos a l’Estat espanyol en protesta per l’espoli fiscal. Diuen que no respondran a la hisenda espanyola i ingressaran els tributs en un dipòsit a disposició de la Generalitat.
Aquesta decisió que han pres els propietaris del restaurant té molt a veure amb les demandes que fa uns mesos feien Òmnium Cultural o el Cercle Català de Negocis (CCN). A Siurana són els primers en dir que estan tips de les ingerències estatals a les decisions del Parlament, als obstacles a l’empresa catalana, a l’espoli fiscal i als atacs a la cultura catalana.

Aquests empresaris són els primers en promoure la insubmissió fiscal a Espanya però segur que no seran els últims. Catalunya emancipada té vida, amb Espanya només té desolació.

Article publicat a Directe!cat

Un vot al PP és un vot contra Catalunya

2011-11-09T18:59:00.000+01:00

Tenint en compte el context polític actual i fent una previsió de com aniran les coses d’ara en endavant, aquestes properes Generals poden ser les últimes eleccions espanyoles on hi participem els catalans.
Totes les enquestes coincideixen en dir que el PP guanyarà les eleccions per una amplia majoria. El senyor Rajoy governarà l’estat espanyol, el PP remenarà les cireres i amb ells arribaran les polítiques contra Catalunya.

Amb aquest clima emboirat, caspós i de parla castellana pretendrem negociar un ambiciós pacte fiscal, ho farem en un moment complicat, quan Espanya i Catalunya menys simpaties es tenen i quan els catalans som menys compresos per uns veïns que no volen atendre cap diferència.

El PP encara no ha guanyat però públicament ja carrega contra el nostre país. Ho pot fer, sí, sap que igualment guanyarà. Recentment, i després d’atacar el model educatiu, un Estatut aprovat per la majoria del poble català, entre d’altres assumptes de primer nivell nacional, han assegurat que aposten perquè els canals autonòmics es fusionin en “un d’únic amb desconnexions territorials”. D’aquesta manera, TV3 veuria com se li tallen ales i el poble català seria contaminat amb més informació espanyola.

De moment el candidat de la sucursal del PP a Catalunya, Jorge Fernández Díaz,ha dit que “segurament, els quatre canals de la CCMA es podrien reduir”. Com sempre, el PP té una carta guardada que li serveix d’excusa per justificar els seus atacs contra la cultura catalana, és l’economia.

Nosaltres però també tenim una carta guardada per quan ens trepitgin i vomitin sobre la nostra proposta de pacte fiscal, és la independència. Una sortida que cada dia té més simpaties i que en seguirà sumant. Avui i demà, a Catalunya, els independentistes creixen.

Article publicat a Directe!cat

Cadells que esdevindran Llops

2011-11-01T18:16:00.002+01:00

El ventall independentista creix al mateix temps que les enquestes asseguren que cada dia hi ha més catalans que volen l’Estat Propi. Disposar de diferents forces que treballin per la plena sobirania és políticament enriquidor, un privilegi democràtic que alhora, però, pot ser perjudicial per assolir la fita per a tots desitjada.

Es formen nous partits i neixen noves diferències. Passa el temps i les diferències creixen, els partits es singularitzen i sovint obliden que el camí i la meta eren els mateixos que els del grup polític germà, que ara s’ha convertit en rival.

A dia d’avui la independència és possible perquè tenim les eines i les mans per construir-la. Disposem dels estris necessaris per assolir l’Estat Propi i aquest fet és més que motivant, però perillós si no es pren distància òptica i s’actua amb consciència nacional.

La Catalunya lliure, oberta al món i amb veu internacional que tantes generacions han anhelat la tenim a tocar si aprenem a treballar amb visió nacional, generosament i estenent la mà a tots els partits que estimin el país.

És per això que arriba el moment d’aglutinar forces independentistes, buscar sinèrgies entre diferents partits i treballar colze a colze per construir, en definitiva, un món millor. Cadascú ha de triar el seu camí i treballar a la seva manera, jo, personalment, he decidit que vull seguir influint en les noves generacions per tal d’assegurar que el relleu generacional del nostre entorn polític no dubti en proclamar la independència, des del nostre Parlament, en un futur proper.

Per dur a terme aquest tasca i arribar a l’objectiu he decidit formar part de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, organització que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món.

Que ningú dubti que la independència arribarà, mentre però, cal seguir fent pressió i tibar de la corda. Cada cop som més i algun dia els cadells esdevindran llops.

Article publicat a Directe!cat

Llunes Delicatessen; emprendre a Sant Cugat

2011-10-25T23:51:00.000+02:00

Són temps de crisi i com molts saben també són temps d’estalvi i de bones idees. Conscients d’aquesta situació i veient com amics propers emigren a altres països en busca de feina, la meva parella i jo ens hem proposat engegar un projecte que feia temps se’ns passava pel cap.

El projecte empresarial consisteix en oferir al nostre poble un producte selecte, original i de molta qualitat, que ja existia a Catalunya però que era del tot desconegut a les nostres terres. L’hem batejat amb el nom de “Llunes Delicatessen” i de moment es pot trobar en exclusiva a les Xarcuteries Feliu Gríful.

El projecte comença només amb un producte però el nostre objectiu és el d’anar incorporant petites joies artesanals del país, fer-lis un rentat de cara i poder-ho oferir a mercats que encara no havien tingut l’oportunitat de conèixer l’article en qüestió.

Esperem de tot cor que tots els qui proveu les “Llunes Delicatessen” quedeu amb un bon regust de boca. Nosaltres, seguirem perseverant i treballant de la millor manera possible per poder descobrir nous productes i anar-los donant a conèixer.

www.llunes.cat

Els esclaus de l'aire

2011-10-12T11:49:00.002+02:00

Són les set del matí i sona el despertador, l’atures i a palpentes obres el llum. Engegues l’smartphone i comences a rebre spam al correu. Els esborres, revises si hi ha algun mail interessant i deixes la safata d’entrada neta.

Continues endavant i al tren t’entretens amb el twitter. Fas alguns comentaris i els teus seguidors comencen a pensar; “-Mira, aquest ja s’ha despertat”. Sovint però, alguna piulada sorprèn i comences a rebre notificadors, més mails que diuen que s’està escampant el teu missatge.

Arribes a la feina. Engegues l’ordinador i sí, efectivament la bústia ja està plena de correus. Comences a contestar-los, a ritme frenètic, sense mirar enrere, encegat en un món on només tu, el teu teclat, pantalla i ratolí existiu i voleu existir. No pares fins que un cop més la bústia està controlada. Les demandes estan ateses i les comandes estan enviades.

És l’estona del descans. Revises Facebook i veus que el món va bé. La gent propera segueix avançant. Revises les capçaleres dels diaris i t’adones que la flama resta encesa i que cada cop som més. Obres Linkedin, veus qui t’ha llegit el perfil i de tant en tant atens algun missatge. Si saps d’alguna feina, que com et va la vida, si estàs agust treballant, si t’ha servit el màster...

A la feina segueixes pendent del correu. És tard i ja surts. Et comuniques amb els amics via correu i revises altres aplicacions com WhatsApp o MessengerBB. Queda poca estona per anar a sopar i estàs cansat. Prefereixes escriure abans no parlar. Redactes alguns correus, estàs en contacte amb qui has d’estar en contacte i la història es repeteix.

Durant la setmana no som esclaus de l’aire, som esclaus de la tecnologia i de la rutina que nosaltres mateixos ens hem creat. Som nosaltres mateixos els botxins que dissenyem la gàbia o el camí a seguir. Els qui decideixen com volem viure o amb qui. Què fer o què no fer.

Així doncs, sapiguem aprendre a caminar lliures i organitzem-nos com millor sabem. Ser esclaus de l’aire algun dia ens permetrà volar, i serà quan estiguem volant que mirarem a baix i ens adonarem que ja hem aconseguit un dels nostres objectius. Ser lliures, estar oberts al món i decidir des de Catalunya. Només la independència ens farà lliures, només l’Estat propi ens obrirà al món.

Article publicat a directe!cat

Adéu bàrbars, hola Europa

2011-09-19T23:17:00.001+02:00

Aquest proper diumenge els bàrbars podran assistir per última vegada a una cursa de braus en terres catalanes. La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que el Parlament va aprovar l’any passat va permetre l’abolició de la tortura feta espectacle, dels toros, i ja està llesta per a que entri en vigor la prohibició.

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha manifestat públicament estar a favor del maltractament animal i ha dit que assistirà a l’última corrida del Principat, que se celebrarà a la Monumental de Barcelona. Sánchez-Camacho no ha dubtat en mostrar els seus instints més baixos, i en un discurs simple i demagog del tot ha justificat l’assassinat públic dels bous dient que no té sentit que el govern faci front a “indemnitzacions milionàries”, per als propietaris de la Monumental, mentre es porten a terme retallades en sanitat i salut.

El negativisme i les males maneres de fer dels populars els hi passaran factura. Mentre uns, obligats i tristos, s’acomiaden de la barbàrie taurina, uns altres enceten un camí d’alegria i esperança, d’aventures i passió per arrapar-se a un desig de llibertat inequívoc, d’ambició i valentia.

El nou cap de llista d’ERC per les eleccions generals, Alfred Bosch, s’ha mostrat partidari d’engendrar una coalició independentista que, des de Madrid, treballi per dir adéu a Espanya. Bosch vol unir esforços per una candidatura independentista única i sembla ser, ara sí, que un projecte independentista comú és possible.

Amb la unió d’ERC, Solidaritat i Reagrupament l’esquena la tindrem mig girada i serà més fàcil fer pressió sobre CiU, que una vegada decidida permetrà aixecar el vol i dir hola a Europa i a la resta del món.

Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat a directe!cat

Amb el CAT a la matrícula

2011-07-15T16:14:00.001+02:00

Hi ha qui passa vergonya cada vegada que surt d’Europa i ha de portar un passaport que no estima ni vol que el representi. Hi ha qui passa un mal tràngol cada vegada que en el seu vehicle hi veu la “E” d’Espanya en comptes d’un “CAT” de Catalunya.

Fa anys que les matrícules dels cotxes catalans van deixar de portar el distintiu provincial per portar l’estatal. S’han fet campanyes per posar el CAT sobre la E però no han prosperat del tot ja que alguns policies, la majoria espanyols, han interposat denúncies per “manipular la matrícula”.

Ara però, el portaveu del govern Francesc Homs, ha animat a la ciutadania a posar el CAT sobre la E de les matrícules. Homs ha assegurat que “jurídicament és possible fer-ho” perquè “el que identifica la matrícula és la combinació de quatre xifres i de tres lletres i la E no surt”.

La proposta del portaveu és molt romàntica però hauria d’anar acompanyada de fets, com per exemple posar ja el CAT a tots els cotxes oficials. Per la seva banda, Homs ha explicat que al seu cotxe ja ha posat el CAT sobre la E d’Espanya i que li agradaria veure més gent amb el distintiu nacional a les matrícules.

Article publicat a la web de Reagrupament
Article publicat a directe!cat

Respecte per Catalunya i el català com a llengua vehicular

2011-07-11T16:35:00.001+02:00

Així de clar s’ha mostrat el ministre d’Educació espanyol, Ángel Gabilondo, al demanar “respecte” per Catalunya i el català, i al assegurar que a Catalunya “no es coneix el castellà pitjor que en altres comunitats”.

Gabilondo ha reconegut que tot i les sentències del TS favorables a incloure el castellà com a llengua vehicular a les escoles catalanes, cal tenir “respecte” per la decisió que el govern i les administracions autonòmiques hagin pres. Ha de ser “l’Estatut i l’administració catalana que estableixi i garanteixi l’ensenyament del català i el castellà” a les escoles, ha declarat.

Sembla que per a Gabilondo ha començat la cursa a les eleccions generals espanyoles i ja estigui fent campanya. Però sigui com sigui alguns socialistes insisteixen en seguir treballant per l’Espanya plurinacional i això sempre afavoreix el diàleg amb Catalunya.

És un fet, que negociar amb el PSOE sempre és més fàcil que amb els populars, però si volem respecte, a les properes eleccions cal votar per un front netament català.

Article publicat el 16 de juliol al Diari AVUI
Article publicat a directe!cat

Sense Estat propi s’obre la porta a imposar l’etiquetatge en castellà

2011-07-06T18:13:00.004+02:00

El Parlament Europeu ha rebutjat l’esmena en defensa de l’etiquetatge en català i ha obert la porta al govern espanyol a imposar que tots els productes hagin d’estar, com a mínim, etiquetats en castellà.

Els eurodiputats catalans, Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) han explicat que “cada cop que s’ha discutit, els grups popular i socialista s’han oposat” a parlar de l’esmena en defensa de l’etiquetatge en català.

Sembla que tallar les ales a Catalunya és una acció que uneix als espanyolistes. La setmana passada els socialistes es van aliar amb el PP per garantir que l’Estat no promogui el català a la UE. Els dos partits estan silenciant una llengua que parlen més d’onze milions d’europeus.

Les reaccions dels eurodiputats catalans són constructives, han reconegut que el boicot a l’etiquetatge en català i “la recent negativa del govern espanyol a donar suport a la plena oficialitat del català a Europa fa que cada dia més i més catalans tinguin incentius racionals creixents a demanar un Estat propi”.

Catalunya necessita ser Estat per fer-se escoltar, però cal prendre-s’ho amb humor igual que ho ha fet Moritz a l’enviar una ampolla de cervesa etiquetada en català a cada eurodiputat. La constància i la feina ben feta poden obrir a Catalunya la porta per assolir l’Estat independent.

Article publicat el 10 de juliol al Diari AVUI
Article publicat a la web de Reagrupament
Article publicat a directe!cat

#9Juliol: “Pel nostre futur, independència”

2011-07-02T17:29:00.002+02:00

Ja fa un any de la multitudinària manifestació del 10 de Juliol on més d’un milió de persones van sortir als carrers de Barcelona, aplegats sota el lema: “Som una nació, nosaltres decidim”, a mostrar el desacord amb les retallades proposades pel TC a l’Estatut.

Un any després i vist que la reivindicació massiva no va tenir les repercussions polítiques que s’esperaven, la societat civil ha convocat una segona manifestació amb el mateix ànim i entusiasme que l’anterior. El lema serà “Pel nostre futur, independència” i estan cridats a participar-hi tots els catalans i forces polítiques.

A hores d’ara ERC, SI, Reagrupament i les CUP ja s’hi han adherit, però CiU encara no ha confirmat el seu suport a la manifestació. Seria estrany que Convergència no volgués participar en aquest acte, i més tenint en compte que els resultats del baròmetre del CEO publicats la setmana passada, confirmaven que el referèndum d’independència es guanyaria amb contundència.

L’estudi del CEO deia que un 42,9% dels catalans votarien a favor de la independència i només el 28,2% ho farien en contra, mentre que el 23,3% s’abstindria. I amb aquests resultats cal tenir en compte que amb una bona campanya unitària i més pedagogia, gran part dels que diuen que s’abstindrien, s’acabarien decantant cap al sí.

Aquest estudi del CEO no és una investigació aïllada. És semblant al que va publicar ESADE i la Fundació Carulla fa uns mesos, on a més, afegia que els independentistes s’havien triplicat.

Article publicat el 5 de juliol al Diari AVUI
Article publicat a directe!cat

El “hacker” de PlayStation a Facebook mentre Google segueix creixent

2011-06-28T23:43:00.000+02:00

George Hotz, alies “GeoHot”, que es va fer famós a la xarxa per ser el responsable del desbloqueig de l’iPhone, a més del pirateix de la Play Station, molt probablement entrarà a treballar a Facebook, segons ha piulat al seu Twitter personal.

Hortz podria ser el contracte estrella de Facebook per encarregar-se del desenvolupament la nova app per l’iPad d’Apple. Després de reivindicar-se quan tenia 17 anys a l’aconseguir alliberar l’iPhone, va piratejar la consola PlayStation 3 i va ser portada de la premsa tecnològica.

Està per veure que el fitxatge del “hacker” informàtic permeti a Facebook millorar les seves aplicacions. De moment però, Facebook, amb 714 milions d’usuaris únics, va ser la tercera entitat més vista durat el passat mes de maig. La primera va ser Google, amb Gmail i Youtube inclosos, al registrar 1.000 milions d’usuaris, i en segon lloc Microsoft, amb Hotmail i Bing, que va aconseguir 905 milions segons l’empresa de mesurament d’audiències ComScore.

Google s’ha convertit en la primera pàgina d’internet en arribar als mil milions d’usuaris únics i mes rere mes segueix incrementant el nombre de visites.

Article publicat a directe!cat

CiU recupera el 15è regidor a Barcelona i Pujol tensa més la corda

2011-06-23T21:27:00.001+02:00

El Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya ha tornat a revisar els vots de les passades eleccions municipals i ha emès una interlocutòria d’aclariment que fan nuls tres vots del PP, els que necessitaven per aconseguir un regidor més i usurpar el dels nacionalistes.

El partit d’Alberto Fernández Díaz ja cantava victòria a principis de setmana però el TSJC ha rectificat el recompte i CiU ha recuperat el 15è regidor de Barcelona. Això passava la mateixa setmana que l’honorable ex president de la Generalitat, Jordi Pujol, apostava perquè “Catalunya en tots els sentits s’enforteixi interiorment per resistir amb la màxima fermesa els atacs contra la llengua catalana, descarats o subtils i disfressats”.

Quan està en joc la continuïtat de Catalunya com a país cal parlar clar i apostar per un país el “més autosuficient possible” respecte l’estat espanyol, afirmava Pujol. És per això que només amb la unitat de tots els partits i col·lectius catalanistes, Catalunya podrà fer la pedagogia suficient per fer palès, per exemple, que el dèficit fiscal actual és injust i que la inventada Espanya plurinacional no ha funcionat.

Els catalans han de decidir lliurement el seu futur i si així ho decideixen, demostrar la seva majoria d’edat per emancipar-se d’Espanya.

Article publicat el 28 de junt al diari El Punt
Article publicat a directe!cat

El mal exemple espanyolista

2011-06-17T23:16:00.002+02:00

La presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, ha presentat una instància a la seu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat reclamant que el seu fill Manuel pugui rebre “un ensenyament bilingüe”. La seva instància se suma a les 500 sol·licituds d’altres pares que, com la filla del guàrdia civil, no han entès que a Catalunya s’hi parla català, és la llengua natural.

Sánchez-Camacho i l’entitat pro-espanyola, Convivència Cívica, diuen que és “contrari al que estableix la Constitució” que la llengua vehicular d’ensenyament sigui el català. La del Partit Popular aprofitava per explicar que “aquesta és una campanya a favor de la llibertat, que demana que la realitat bilingüe dels nostres carrers es traslladi al nostre model educatiu”.

500 signatures són les que demanen un ensenyament descafeïnat que mira enrere i no vol prendre aire i volar. Els joves catalans han de ser trilingües i això és compatible amb l’actual model lingüístic d’ensenyament. És molt fàcil aconseguir 500 signatures, qualsevol col·lectiu d’immigrants ho podria fer però cal donar exemple i facilitar la integració amb la millor eina que tenim, la llengua.

Mentre els inadaptats s’oposen a una Catalunya catalana emparant-se en les realitats dels seus guetos, els eurodiputats de CiU, ERC, ICV i PSC han presentat un manifest a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea.

Article publicat el 27 de juny al diari AVUI
Article publicat a directe!cat

El catalanisme transversal i la viabilitat econòmica

2011-06-13T23:27:00.001+02:00

La història recent del catalanisme està protagonitzada per la divisió partidista. Molts catalanistes han treballat pels seus partits i han deixat Catalunya en un segon pla mentre l’electorat assenyalava a uns i donava el seu vot a uns altres.

Si a tots els partits catalans hi ha catalanistes que volen una Catalunya millor, perquè no treballar plegats posant els catalans i Catalunya en primer terme? La unió dels catalanistes de CDC, PSC, UDC, ERC, ICV, CUP, Solidaritat, Reagrupament i altres partits minoritaris serien més que suficients per a que Catalunya pogués decidir lliurement quin i com ha de ser el seu destí.

El catalanisme transversal ha de ser la nova alternativa per a defensar els interessos de tots els habitants de Catalunya. Ha de ser l’eina social que exigeixi el que es nostre i demostri que el camí a la llibertat no té tants perills com ens han volgut fer creure.

A la Seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya s’ha presentat un llibre redactat per doctors en economia i professors de la Universitat Pompeu Fabra on, amb una visió estrictament econòmica, s’ha demostrat que la independència econòmicament és viable. Responent a l’amenaça habitual dels espanyolistes, els autors ha confirmat que un hipotètic boicot espanyol als productes i empreses catalanes no seria cap sotragada per l’economia catalana ja que l’actual dèficit fiscal de Catalunya és molt superior a les pèrdues que podria suposar el boicot.

Als anys trenta Cambó ja va escriure sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, no deixem ara que l’evidència esdevingui muda i Catalunya s’ensorri per culpa d’un catalanisme dividit que no ha sabut liderar el país.

Article publicat el dimecres 15 de juny al diari El Punt
Article publicat a directe!cat

El club que volem

2011-06-09T00:12:00.004+02:00

El Barça del present sembla que no té gaire futur. El Barça de l’alegria, d’Unicef i la catalanitat, dels joves de la Masia, de l’orgull de les seccions, del somni de formar part del millor equip del món s’acaba al ritme que el seu president va prenent noves decisions.

Ja van embrutar la samarreta del primer equip de futbol al posar-hi el logotip de la Qatar Fundation i relegant a una situació molt secundària el d’Unicef. Ara però, el cor social, el pulmó blaugrana, la proximitat que generaven les seccions amateurs del FC Barcelona ha quedat tocada per la decisió de reduir els seus pressupostos.

La junta directiva del club blaugrana ha decidit que les seccions amateurs competeixin només en l’àmbit català, que es redueixin els pressupostos de tots els equips no professionals i se suprimeixi la secció de beisbol.

Les tres mesures per reduir el dèficit de les seccions amateurs atempten contra els valors del club i són respostes poc pensades per fer front a una crisi econòmica que afecta a tots els sectors. L’actual directiva del Barça hauria d’haver previst la despesa de les seccions i potenciar la cerca de patrocinadors que puguin col·laborar en mantenir el bon rendiment de les seccions.

Article publicat a directe!cat

El nerviosisme monàrquic

2011-06-07T00:31:00.000+02:00

En menys d’una setmana pare i fill s’han enfadat i han trencat amb l’estricte protocol per mostrar la seva prepotència. Els que van ser assenyalats i posteriorment elevats pel dictador, caminen clofolls i ferms per davant d’una societat que llegeix, evoluciona i recorda.

A l’estat espanyol el vassallatge existeix i quan un republicà retreu la seva condició desigual el monarca li etziba que ha “aconseguit un minut de glòria”. La superioritat reial res té a veure amb l’excel·lència, sinó amb el passotisme d’un poble, la supèrbia d’una família i l’egoisme analfabet de l’entorn que l’envolta.

El rei d’Espanya, Joan Carles, s’està fent gran i considera que la premsa el presenta en un estat de salut pitjor del que està. Fa una setmana va pixar fora de test i va dir que “el que us agrada és matar-me i posar-me un pi a les tripes cada dia”. Una setmana més tard el protagonista és el seu fill, Felip de Borbó, que després d’escoltar els “desitjos” d’una jove republicana li diu que “ja has tingut el teu minut de glòria, això no arriba enlloc”.

Per dignitat la monarquia ha d’acabar, s’ha d’apagar. Els reis veïns saben que han tocat sostre i per això aquest nerviosisme evident i públic. El súbdit mor i esdevé ciutadà, és qüestió de temps.

Article publicat a directe!cat

A les escoles, en català!

2011-06-01T19:54:00.032+02:00

Els dos partits espanyolistes, PP i Ciutadans, han exigit al Govern de la Generalitat que compleixi les cinc sentències del Tribunal Suprem (TS) sobre el castellà. Volen que la llengua espanyola sigui, juntament amb el català, la llengua vehicular en el sistema educatiu públic del país.Com un xivato impotent, els inadaptats reclamen que Catalunya compleixi unes sentències dictades des de Madrid en les que s’insta al Govern a “adoptar les mesures necessàries” per a que el castellà sigui vehicular a l’ensenyament. Una diputada desorientada del PP, María José García Cuevas, deia que l’executiu català “imposa” els seus projectes “separatistes” i afirmava que “el sistema educatiu català és incompatible amb la legislació actual”. L’altre sapastre anticatalà, Albert Rivera, ploriquejava dient que “aquestes sentències no tenen interpretació possible” i que “no pot ser que a Catalunya tinguem un govern que es negui a complir les sentències i vulneri els drets constitucionals”.

Els espanyols que no volen ser catalans no han entès que el camí a seguir no és respectar la Constitució espanyola sinó trencar-la, girar el cap i mirar cap a Europa. Catalunya ja no ha de preguntar res a Espanya ni a Madrid, la responsabilitat nacional depèn dels catalans i a les escoles s’hi parla català.

Article publicat el 6 de juny al diari AVUI.

Article publicat a la web municipal d'Alcúdia, Mallorca

Article publicat a Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Article publicat a directe!cat

Emancipació nacional, de les paraules als fets

2011-05-28T01:16:00.001+02:00

El president de la Generalitat, Artur Mas, aposta per un projecte “d’emancipació nacional” sense confrontació. Així de clar ho va declarar en l’acte de presentació del llibre que explica la història de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Mas vol promoure sentiments amb “càrrega positiva” i vol defensar un projecte d’emancipació nacional sense confrontació ni “contraposició amb els altres, sinó a favor dels nostres objectius i de la nostra marxa com a país”.

El president és independentista, no se n’amaga i vol despertar el “màxim de simpaties i adhesions” possibles. Creu que no es podrà comptar amb l’estat espanyol per la transició de Catalunya però això no ha de ser motiu de confrontació, sinó d’autoafirmació catalana. Som molts, cada vegada més, i la transició cap al dret a decidir poc a poc va quallant en la societat.

És important que el president de la Generalitat pretengui ser el president d’una Catalunya Estat i vagi guiant al poble cap a un mateix objectiu. L’altre dia ja reconeixia davant la BBC que la majoria de catalans estan oberts a la independència i que cal treballar per a que hi hagi una consolidada majoria social a favor. Ara toca fer-li costat. Tenim el president, un govern majoritàriament independentista, les eines, els recursos i l’empenta de tot un poble emprenyat que anhela justícia. Aprofitem-ho i fins que no siguem Estat no ens distanciem més per possibles lluites fratricides, de classe o demés.

Article publicat a directe!cat

Barcelona catalana, el canvi pren força a tot el Principat

2011-05-23T01:34:00.008+02:00

Després de 32 anys de govern socialista a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias ha guanyat les eleccions municipals amb 15 regidors, tres més que al 2007, i serà el proper batlle de la capital catalana. CiU ha guanyat a Barcelona i ha aconseguit desbancar de l’Ajuntament els socialistes de Jordi Hereu. El PSC ha obtingut 11 regidors, tres menys que fa quatre anys, el PP n’ha aconseguit 8, guanyant un regidor, ICV augmenta de 4 a 5 i la coalició d’ERC amb Reagrupament i el partit de Joan Laporta baixen de 4 a 2 regidors.

Trias, que aparentment haurà de pactar amb PSC o PP s’ha afanyat a recordar que intentarà governar en minoria “sempre que sigui possible, i ho faré amb serenitat”. Al conjunt del país cal reconèixer que el missatge de CiU ha quallat i ha guanyat espai municipalista en aconseguir ciutats com Barcelona, Girona, Igualada, la Seu d’Urgell, Olot o Reus.

Els altres guanyadors d’aquestes eleccions han estat la CUP, que ha multiplicat per cinc el número de regidors al país, i el partit feixista PxC, que ha aconseguit entrar a Ripoll, Olot, Mataró i Berga, i s’ha consolidat a ciutats com Vic i el Vendrell. La nota negativa és per a ERC que segueix perdent influència arreu del Principat, i Solidaritat, que a nivell local encara no ha sabut trobar el seu espai.

Article publicat el 24 de maig al Diari AVUI
Article publicat a directe!cat

#AcampadaBCN, indignats i més indignats

2011-05-21T18:10:00.002+02:00

La d’aquest any és una jornada de reflexió històrica on diferents col·lectius d’arreu de l’estat, la majoria d’ells antisistema, s’han apropiat, en part, del protagonisme que habitualment tenen els polítics durant els últims dies de campanya electoral. La protesta dels anomenats “indignats” fins al dia d’avui ha estat pacífica i ha crescut conforme han anat passant els dies.

Els indignats però en som molts i ho estem de diferents maneres i per motius ben diversos. Els indignats que acampen des de fa dies a la Plaça Catalunya de Barcelona en tenen molts motius i la majoria d’ells són molt respectables. Tenen el suport de milers de joves i es relacionen directament amb protestes paral·leles que actuen en diferents ciutats de l’estat espanyol. Quan un col·lectiu denota crispació i impotència és normal que s’organitzi i lluiti. És per això que fins aquí s’ha de felicitar a tots els indignats que de forma il·legal han ocupat el centre de Barcelona però han respectat un mínim ordre urbà i en tot moment han evitat la violència.

Però estem en una jornada de reflexió i cal rellegir amb atenció les demandes que han fet els portaveus de #acampadaBCN. Són unes demandes redactades per assemblees constituïdes per centenars de voluntaris i tenen el recolzament de milers de ciutadans. Aquestes demandes però, estan redactades en castellà i tot i estar treballades són d’una simplicitat extrema.

A tots els indignats se’ls hi haurien d’aclarir dues coses bàsiques. A cap polític li agrada ser el responsable de dirigir el desenvolupament de mesures impopulars, com són les retallades en temps de crisi, a més de que el problema dels catalans va més enllà que els problemes que puguin tenir els joves indignats d’Espanya. Moltes de les exigències dels acampats haurien de ser estudiades per tal de millorar la democràcia en que vivim, però cal anar més enllà i adonar-se que un dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros a l’any, a curt termini, ja ha de ser la màxima exigència de tots els ciutadans de Catalunya.

Per indignar-se i exigir un pacte fiscal just o el dret a decidir lliurement no cal fer voleià cap bandera, només cal anar a votar i fer-ho en clau catalana.

Article publicat a directe!cat

L’egoisme sindical i l’objectiu a seguir

2011-05-15T23:34:00.001+02:00

El món sindical no vol premiar el sacrifici ni vol escoltar cap proposta d’austeritat. El món sindical té molt clar per quin objectiu surt al carrer. Per demanar més, més diners, i exigir menys, menys treball. La crisi i el sacrifici van lligats igual que l’esforç es relaciona amb l’èxit. L’actual món sindical ja no té futur, viu el present i en ell morirà.

Després de les manifestacions del passat cap de setmana contra les retallades proposades pel govern, els sindicats han deixat clares les seves postures polítiques, populistes i sempre oportunistes. Milers de ciutadans s’han manifestat arreu del Principat en contra d’uns ajustos que simplement s’han plantejat per mantenir l’estat del benestar. Retallant bé tothom hi guanya.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat que els sindicats actuïn amb “responsabilitat” i no es radicalitzin. Mas té molt clar que les retallades són la millor fórmula per plantar cara a la crisi i ha dit que és “el millor que podem fer per mantenir” l’estat del benestar, el govern “mantindrà el rumb perquè entenem que estem fent el millor servei al país”.

A curt i mitjà termini el president Artur Mas té raó, cal que Catalunya s’estrenyi el cinturó i reformuli el seu dia a dia, però si el govern vol mirar més enllà, vol treballar per un futur viable, cal que deixi clar als sindicats i a tots els ciutadans que les seves queixes són del tot insuficients i ridícules. El principal problema econòmic dels catalans és formar part d’Espanya. L’espoli fiscal que Espanya practica a Catalunya, segons edicions internacionals com el New York Times, equival al 10% del PIB català.

Article publicat el 17 de maig al diari El Punt
Article publicat a directe!cat

Catalunya com Escòcia

2011-05-11T00:09:00.001+02:00

Catalunya i Escòcia, el futbol i bàsquet, Anglaterra i Espanya, el capitalisme i el comunisme... tot és comparable i tot pot tenir relació. Alguns diuen que no es poden comparar les "peres amb les pomes" però s'equivoquen, totes dues són fruites i per textura, color o gust sempre podran ser comparades.

Igual passa amb Catalunya i Escòcia, o amb Espanya i Anglaterra. Les primeres són dues nacions de diferent llengua, cultura i tradició però comparteixen una mateixa lluita, són nacions sense Estat que democràticament treballen per aconseguir un lloc al món. Perseverants i sempre dialogants han anat negociant amb els diferents governs d'uns Estats dominants que poques vegades han sabut entendre i atendre a les seves necessitats.

Les passades eleccions escoceses les ha guanyat Alex Saldmon, del SNP, amb un programa electoral que ha girat al voltant del futur referèndum d’independència. Escòcia per tant, ha començat a caminar cap a un futur que lliurement podrà decidir el seu poble. Amb el suport de l’oposició i amb la declaració explícita d’un govern britànic que reconeix no estar d’acord amb el referèndum però afegeix que no el prohibirà. Escòcia té la porta oberta per marxar lliurement d’un Estat amb qui no se sent agust, això és ser lliure, això és democràcia.

La comparació és inevitable. Anglaterra, un país civilitzat, democràtic i profundament coherent amb el que predica, respecta el dret a decidir d’un poble amb qui comparteix uns lligams irrenunciables. Espanya però, sempre improvisada i maldestre nega la veu i la justícia econòmica d’una nació que històricament ha viscut reprimida.

Mentre Espanya segueix evidenciant el mal funcionament del seu barroer sistema democràtic la premsa internacional compara el líder del SNP amb l’ex president Pujol, i el govern de Catalunya assegura que mira amb “molt d’interès” el referèndum d’Escòcia. Tot es pot comparar, i més quan Catalunya és un David jove i emprenedor, i Espanya un Goliat malalt, desgarbat i rancorós.

Article publicat a directe!cat

Tots contra l’atur

2011-05-05T23:34:00.001+02:00

Quan hi ha un símptoma econòmic positiu en aquests moments de crisi global cal treballar units i fer front prescindint dels colors o les tendències. L’atur a Catalunya ha baixat en 9.728 persones durant el mes d’abril, el que suposa una reducció de l’1,59% respecte el mes anterior segons el Ministeri de Treball i Immigració espanyol.

Catalunya, al darrere d’Andalusia i amb 601.541 desocupats, ha estat la segona comunitat de l’Estat on l’atur ha baixat més. Segur que les vacances de Setmana Santa tenen molt a veure amb aquestes xifres, però sigui com sigui aquest doble i lleuger respir ocupacional ha servit per a que el Parlament aposti per reformar el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) i donar-li una organització ocupacional més flexible.

Quan es tracta de lluitar contra l’atur hi ha d’haver unanimitat, i ara n’hi ha. El Parlament català ha aprovat una moció presentada pel PSC on s’insta el Govern a elaborar un pla d’acció contra l’atur per al 2011 on es prioritzi els col·lectius més vulnerables oferint formació específica per a treballadors sense qualificació expulsats del mercat laboral.

Ara més que mai és moment de fer una pluja d’idees massiva i destriar les bones propostes. Una d’elles podria ser limitar el sorteig de responsabilitats de les meses electorals als desocupats.

Article publicat el 16 de maig al diari AVUI
Article publicat a directe!cat

Prohibir no, però La Feria de Abril que se la paguin ells!

2011-05-01T18:38:00.000+02:00

La Fira d’Abril de Catalunya se celebra a Barcelona i la paguem tots amb subvencions sempre qüestionades i mai justificades. L’Any 1971 un grup d’immigrants andalusos van començar a celebrar una versió de la “Feria de Abril” de Sevilla basada en la nostàlgia de l’immigrant espanyol del sud.

La Fira ha anat evolucionat durant aquests últims anys però se segueix nodrint de les subvencions de la Junta d’Andalusia, la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Els diners els gestiona la FECAC (Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya) i fa amb els diners el que més li convé.

Tant Solidaritat per la Independència (SI) com ERC s’han preguntat aquests dies què fer amb la festa dels andalusos. En temps de crisi poc sentit té seguir finançant una festa forana que res fa per la integració del seu col·lectiu.

Mentre l’alcaldable de SI, Santiago Espot deia que “la Feria de Abril és una forma encoberta de comprar vots” i “d’espanyolitzar Catalunya” omplint les butxaques dels seus dirigents, Jordi Portabella, l’alcaldable d’ERC, anava més enllà i deia que La Feria de Abril està “al marge de la llei”.

La festa que organitza la FECAC amb diner públic es basa en unes subvencions i arbitrarietats que a cap altra entitat se li toleren. Per exemple, se li cedeix sòl gratuïtament i l’organització el cobra com vol. Se li facilita recollida selectiva, enllumenat, transport públic, espai per al pàrquing... i la FECAC cobra per les casetes i fira en general . Si volen fer la seva festa, que la facin però la paguin ells.

Article publicat a directe!cat

El Barça, un esforç més i tocarà el cel

2011-04-27T23:31:00.000+02:00

Els colpegen i no cauen, els marquen i no s’enfonsen, els censuren i no callen. El Barça ha guanyat 0 a 2 a l'anada de les semifinals de la Champions contra el Reial Madrid i ja només li cal mantenir el resultat a la tornada del Camp Nou per plantar-se a la final del que per a molts és el torneig de futbol més prestigiós del món.

Quan dos equips juguen a futbol ha de guanyar el millor. Qui s'esforça més, qui juga millor, més bonic, més ràpid, més divertit. És doncs el Barça el guanyador merescut. Qui juga millor i qui té el millor entrenador. Guardiola ha demostrat dins i fora del camp que és ell qui marca el joc, qui esbossa les vies per on correran els guerrers blaugranes. En Pep va demostrar l'altre dia que amb respecte i discreció també es planta cara, al rival o a les diferents adversitats.

A Madrid el Barça s'ha trobat en un terreny hostil. Davant d'un equip amb gana i d'una afició espanyolista que veu l'equip català com el símbol del que en realitat és, la bandera catalana que avui en dia ens enlaire més alt. Abans del match la fosca batalla ja havia començat. S'havia vetat l'ús del català a la cartellera i a la megafonia del Bernabéu, quelcom que no havia passat en els desplaçaments del Barça en competicions europees.

Després d’aquest partit el vent bufa a favor del Barça. Al Camp Nou l’equip blaugrana consolidarà la plaça a la final i callarà les mateixes boques que no volen veure la catalanitat del F.C. Barcelona. La cadena de televisió nord americana, la CNN, ha comparat el Barça amb "la lluita de Catalunya per la independència", ha afirmat que el derbi és "un conflicte entre el nacionalisme castellà (els seus càntics ho confirmen) i l'orgull català" (les veus i les converses del carrer ho demostren). Visca el Barça i Visca Catalunya!

Article publicat a directe!cat

Anar plegats pel bé de tots

2011-04-21T20:42:00.003+02:00

Catalunya no té diners per fer front a les despeses del país. Si s’administrés ella mateixa els seus recursos un altre gall li cantaria, però mentre la gent persisteix, obcecada, en encaixar en una relació inviable i antinatura, cal seguir buscant fórmules per allargar l’agonia d’aquesta crònica i deteriorant malaltia, que és formar part d’Espanya.

El portaveu del govern, Francesc Homs, ha insistit en la necessitat de fer un front comú per defensar els interessos de Catalunya i reclamar a Madrid el fons de competitivitat. Homs ha criticat que el PSC sempre “xerra molt i després no compleix”, fent referència a que sempre que es proposa fer un front comú català per anar a Madrid el PSC s’hi fa enrere.

El PSC s’ha enquistat en el federalisme i no vol entendre la mala relació entre Catalunya i Espanya. Hi ha partits que s’han escudat rere el federalisme per por a l’ambició i el treball que suposaria construir un estat independent. Els socialistes catalans ja fa molt temps que no donen la cara quan toca, i un dels errors però, no ha estat defensar un possible federalisme sinó no fer res per esdevenir-hi realitat.

El PSC va votar a favor d’uns pressupostos que no incloïen la partida per pagar a Catalunya el fons de competitivitat i ara li toca reconèixer els seus errors i treballar pel bé de tots els catalans. Anar tots units a Madrid i fer que els 47 diputats catalans aviat forcin un finançament just. Quan tots aquests esforços hagin fracassat caldrà treballar per assolir l’estat propi, amb el convenciment d’una àmplia majoria i amb la il·lusió de tots els catalans.

Article publicat a directe!cat

Aneu a fer la mona!

2011-04-16T00:12:00.004+02:00

Durant la quaresma els creients es preparen per a la Setmana Santa. Reflexionen individualment per tal de preparar-se per la celebració de la Pasqua, que des del punt de vista de la fe, és la festa més important del cristianisme on es recorden els últims dies de la vida de Jesús.

Després de setmanes d’abstinència i sacrifici apareix la bonica figura de la mona de Pasqua, el dolç i tradicional esponjós que amb xocolata, ou dur i o llonganissa seca simbolitza el final de la quaresma. A Catalunya és tradició que l’avi o el padrí regali una mona als seus néts o fillol però l’incompresa i bonica Catalunya, avui no té padrí, l’avi és mort i la mona o se la fa ell o el sacrifici podrà amb ella.

L’estat ha ofegat Catalunya de forma progressiva i ara, quan la vaca ja no treu llet, és moment de plantejar-se l’emancipació abans no vulguin xuclar la sang.

Mentre milers de catalans clamen contra el conseller de Salut Boi Ruiz, per les retallades que està duent a terme en l’àmbit de la sanitat pública, l’Estat espanyol segueix devent “62 milions d’euros de malalts que vénen a tractar-se a Catalunya”. La Generalitat està fent mans i mànigues per mantenir el sistema sanitari català, per un costat s’ha posat el personal mèdic del país en contra i per l’altre el govern central segueix devent 1.400 milions, i encara té la poca decència de demanar més estalvi i amenaçar amb possibles “actuacions”.

Espanya, ja podeu “anar a fer la mona”. A Catalunya no li calen padrins per adonar-se del seu potencial, només li calen bons gestors i una mica més de justícia, catalana per suposat.

Article publicat el 23 d'abril al Diari AVUI
Article publicat a directe!cat

L’independentisme creix i ja és majoria

2011-04-12T22:59:00.001+02:00

Segons un estudi del Baròmetre de la Comunicació, el 34% dels catalans votaria a favor de la independència mentre un 30% hi votaria en contra. El Baròmetre que ha preguntat a 5.084 persones majors de 18 anys; “Si demà se celebrés un referèndum sobre la independència de Catalunya, vostè què votaria?”, ha conclòs dient que els independentistes ja són majoria a Catalunya.

De l’estudi se’n desprèn que un de cada quatre catalans encara no ho té clar o no es pronunciaria. En xifres absolutes 2,1 milions de catalans votarien a favor de la independència, 1,8 milions en contra, 1,5 milions no sabrien i no contestarien, i unes 600.000 persones s’abstindrien.

L’estudi diu també, que més del 10% dels simpatitzants del PP i de C’s estarien a favor de la independència. Un 26% procedents del PSC, un 33% d’ICV, un 51% de CiU, un 87% d’ERC i un 97% de Solidaritat Catalana. Amb aquestes dades queda palès que la suma de tots els partits és la que ha de permetre construir l’Estat català.

Créixer i seguir sumant són els deures de la societat civil. Cal convèncer com a mínim al milió i mig de catalans que encara no tenen el vot decidit. I ara, per tant cal seguir organitzant-se col·lectivament, com ja s’està fent amb l’Assemblea Nacional de Catalunya, que amb més d’un centenar de personalitats han convocat per al 30 d’abril la “Conferència Nacional Catalana per a l’Estat Propi”. Amb esforç, diàleg i molta il·lusió aconseguirem una majoria social favorable a la independència.

Article publicat el 22 d'abril al setmanari TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Ara, sí toca

2011-04-06T21:27:00.001+02:00

El concepte derrota ha estat impregnat durant dècades en el tarannà català. Diferents fets històrics de la nació han acabat sempre així, en submissió, en fracàs, en mirar cap a un altra banda amb complany i evitant sempre la recança.

Alguna cosa però, diu que el context polític actual ha portat als catalans fins el cul de sac que molts anhelaven, una situació insostenible, que ofega, que crispa i aniquila la possibilitat d’existir com a poble diferenciat. Encallats en aquest atzucac, cada cop són més els que veuen la independència com l’única alternativa possible per a seguir progressant i aportar quelcom interessant al món.

Els joves s’han adonat que la Catalunya que avui tenen no és la que voldran per als seus fills. Segons diferents experts, subjectius o objectius com l’economista Kenneth Rogoff, que ha estat economista en cap del FMI i actualment és professor de la Universitat de Hardvard, creuen que “Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món”. Doncs per què no canviar la paraula “aïllada” per “emancipada”?

El dimecres 13 d’abril el Parlament decidirà si prosperen o no les esmenes a la totalitat presentades pel bloc espanyolista format per PP, Ciutadans i PSC-PSOE, en referència a la proposició de Llei a favor de la independència que va presentar Solidaritat Catalana (SI).

La primera quinzena del mes d’abril del 2011 podrà passar a la història i ser recordada pels futurs fills europeus de Catalunya. El diumenge 10 caldrà tensar la corda a la consulta de Barcelona Decideix, de dilluns a dimecres fer soroll a l’acampada per la independència, davant del Parlament, i dimecres 13, a les 17h, donar un pas més cap a l’estat propi, des d’on toca i amb qui toca, tots els catalans.

Article publicat a directe!cat

Metralla mediàtica; Mas, Guardiola, Zapatero i hisenda

2011-04-02T17:05:00.001+02:00

El president del govern espanyol ha anunciat que plega. José Luis Rodríguez Zapatero no es presentarà a la reelecció en les properes eleccions generals i ha proposat obrir un procés de primàries dins el PSOE per escollir nou candidat.

Les primàries socialistes segur que seran mogudes i probablement les guanyarà Carmen Chacón, actual ministra de defensa espanyola. Sigui Chacón, Rubalcaba o qualsevol altra sorpresa, serà complicat que guanyin al candidat popular. Els espanyols castigaran els socialistes i gairebé segur que facilitaran la victòria als popular, així ho diuen totes les enquestes.

Un altre que marxa, però en un entorn totalment diferent, serà Josep Guardiola, que ja ha anunciat que “el meu temps en el Barcelona s’acaba”. L’entrenador del primer equip del Barça creu que ha de fer un canvi pel bé del club. Marxarà per la porta gran i sempre serà ben recordat. Després de la sortida d’en Pep potser marxarà Messi, igual que pot passar a Espanya quan marxi Zapatero, que potser el seguirà Catalunya.
Mentre uns marxen i altres arriben, el president de la Generalitat, Artur Mas, ja dóna la benvinguda al nou estat català i ha votat anticipadament a la consulta del 10-A. El president no ha volgut explicar què ha votat, però ja va dir que en un referèndum sobre la independència de Catalunya votaria que sí.

Els polítics més representatius de Catalunya voten sí a la independència, alguns ho fan veient-ne una sortida, una millora econòmica pel país, però mentre uns i altres van a votar, el ministeri d’Hisenda espanyol insta al govern de la Generalitat a augmentar els impostos dels catalans. Què passarà quan Catalunya ja no pugui ser solidària i Espanya segueixi exigint els seus diners? Veure o no veure agonitzar el país només depèn dels ciutadans. Sí, a la independència.

Article publicat a directe!cat

Retallada sanitària

2011-03-29T23:48:00.000+02:00

Boi Ruiz, el conseller de Salut, pretén estalviar 1.000 milions d’euros del sistema sanitari. De moment ja ha proposat, entre d'altres coses, que un 50% de la retallada afecti directament als serveis assistencials. Aquesta i altres mesures es realitzaran per “imperatiu legal” i comportaran l'acomiadament de molts treballadors, de personal interí, ja que “no es podrà suplir gent, ni el 50% de les jubilacions”, segons el conseller.

Les retallades pressupostàries són una evidència en el sector i l’impacte no deixarà indiferent a ningú. L’Hospital de Bellvitge n’és un exemple i ja ha tancat alguna planta i quiròfan. Vivim temps de vaques magres i tornar a aixecar el cap no serà fàcil.

Hi ha qui diu que en temps de crisi els serveis públics són més necessaris que mai, però cal tocar de peus a terra i afrontar la realitat. Quin futur li espera a una Catalunya que segueix presonera d’un mal futur, incert i depenent?

Al conseller de Salut li ha caigut a sobre una allau de crítiques igual que a tots aquells polítics que fan política, que deixen de banda el populisme i simplement pretenen fer una bona gestió amb els pocs recursos dels que disposen. Abans de criticar les mesures d’estalvi cal mirar més enllà i veure que amb un Estat propi disposaríem de més recursos, de més serveis i millor atenció.

Article publicat a directe!cat

Diàleg, pel pacte fiscal o el concert econòmic

2011-03-28T23:50:00.003+02:00

Que diguin el que vulguin però Catalunya arrossega un dèficit fiscal crònic que obliga als catalans a viure per sota de les seves possibilitats. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que no donarà suport al futur govern espanyol si no s'accepta el pacte fiscal català, tant "urgent" com necessari per la supervivència del país.

El pacte fiscal que proposarà el president ha de permetre que la Generalitat "tingui capacitat de gestionar els impostos que es paguen a Catalunya i de negociar bilateralment una aportació al conjunt de l'Estat en la línia de la solidaritat". Mas ja ha assegurat que aquesta serà una petició que farà "guanyi qui guanyi".

També ha dit que per a les pròximes eleccions generals CiU treballarà per evitar que cap partit, ni PSOE ni PP, guanyi per majoria absoluta. Així doncs, igual que amb l'Estatut, encetem una etapa on debatrem i negociarem. Presentarem una bona proposta, justa, digna i necessària, i quan Espanya la tiri pel terra ens aixecarem i ja ningú tindrà cap dubte de que la independència és la única via possible per a progressar i obrir-se al món global.

Article publicat l'1 d'abril al diari AVUI
Article publicat a directe!cat

Al Congrés espanyol no hi hem d’anar a parlar català

2011-03-23T20:44:00.001+01:00

El president de la cambra espanyola, José Bono, apel·lava al sentit comú per evitar que es parlés català, gallec o euskera al Congrés, i ho feia esgrimint la llei del tabac. Bono va dir que “fins que no canviï la llei, l’única llengua oficial de tot l’estat és el castellà”, ho deia recordant que hi ha moltes lleis que no “agraden” als ciutadans, però les “compleixen”, referint-se a la prohibició de fumar en espais públics.

Tot això passava en el decurs del debat d’una proposició presentada per CiU, ERC, ICV, PNB, IU, NaBai i BNG en què demanaven normalitzar l’ús de les diferents llengües al Congrés. Anecdòticament els diputats a favor de la iniciativa van poder fer part dels seus discursos en la seva llengua mentre representants del PP cridaven i criticaven el president de la cambra per no aturar els discursos en català, euskera i gallec.

Finalment els vots de PSOE i el PP van ser suficients per acabar amb el debat lingüístic, no menys previsible que l’èxit de vendes del nou disc dels Manel, que amb més de 10 mil còpies venudes en una setmana s’han situat en el número 1 de la llista oficial de vendes.

Els espanyols no escoltaran el català al Congrés però potser sí a la ràdio. Bono apel·lava al sentit comú i aquest cop tenia raó, quin sentit té anar a Suècia a parlar xinès, quin sentit té anar a Espanya a parlar català? El sentit comú ha d’obrir els ulls als catalans per a tenir clar que a Espanya s’hi va a parlar l’espanyol mentre que a Catalunya el català, com a França el francès o a Anglaterra l’anglès.

Article publicat el 28 de març al Diari AVUI.
Article publicat a directe!cat

Els bolets del PSC

2011-03-15T20:59:00.001+01:00

Dins el partit socialista català hi comencen a haver persones que ensumen quin és el millor camí per al país. Vist i comprovat que a Espanya no la canviaran, alguns socialistes ja han deixat enrere les pretensions autonomistes i comencen a allunyar-se del sector espanyolista, normalment pròxim al cinturó roig.

L’exconseller d’Educació i membre de l’executiva del PSC, Ernest Maragall ha comunicat la necessitat del PSC d’alliberar-se de certes “cotilles” que no deixen ser el “gran partit de l’esquerra catalana”. L’exconseller dóna per acabat el trident José Montilla, Miquel Iceta i José Zaragoza al capdavant de la direcció del PSC, “aquest període s’ha acabat”, declarava.

El camp socialista estava ple de males herbes. De tant en tant sortia alguna flor com Castells, Tura o Geli, però sempre acabava per pansir-se o florir-se. Després de les recents tempestes provocades per les retallades, atacs a la llengua o actes d’incomprensió envers la nació catalana, van sorgint bolets, i cada cop n’hi ha més, i la majoria d’ells rovellons, que amb paciència i treball aconseguiran canviar el camp de males herbes per a fer-lo aprofitable i productiu.

L’exconseller Maragall no vol formar un altre partit, creu que seria “absurd”, i optarà des de dins per girar el rumb socialista cap a una “òptica genuïnament catalana”. Maragall és un bon rovelló i no està sol, darrerament ha nascut el col·lectiu Socialista Penedès – Catalunya que aposta per un estat propi afermant-se en la necessitat d’estar al marge de la tutela del PSOE i deixant la porta oberta a “optar sense complexos per a la construcció pacífica d’un Estat propi en el marc de l’Unió Europea”.

Article publicat el 17 de març al diari AVUI.
Article publicat a directe!cat

Japó, peça d’un dominó, centre de totes les mirades

2011-03-14T23:27:00.000+01:00

Les tragèdies esdevingudes pels successius terratrèmols del Japó van adquirint forma i evolucionant igual que ho fa un dominó. Els terratrèmols van provocar la fúria incontrolada d’un tsunami devastador que ha acabat amb milers de vides i ha generat una crisi humanitària sense precedents.

Aquests últims dies el Japó està al centre de totes les mirades. El tsunami ha generat milions de problemes dels que se’n destaquen; la crisi nuclear, gran índex de mortalitat, caiguda de l’economia i incertesa de noves rèpliques, entre d’altres molts problemes.

Cada dia el número de víctimes mortals augmenta i algunes fonts ja parlen de més de 10 mil morts. L’agència Kyodo, assegurava que aquest mateix dilluns s’han trobat dos mil cadàvers en una localitat de la costa oriental. A més de la contínua cerca de familiars desapareguts, els japonesos viuen constantment amenaçats per possibles explosions de les centrals nuclears.

La central nuclear de Fukushima ha patit vàries explosions, una d’elles al reactor que utilitza una barreja de combustible de plutoni, altament perillós. Milers de persones s’han quedat sense electricitat i aigua potable. Com va dir el primer ministre japonès, Naoto Kan, des de la Segona Guerra Mundial que el Japó no patia una crisi tan greu.

L’economia nipona s’ha ressentit de forma inevitable i moltes empreses no poden treballar a falta de recursos. El Nikkei s’ha desplomat més del 6% i tot i que el Banc del Japó ha injectat 60.000 milions d’euros, serà difícil aixecar el cap i tornar a la normalitat. Fins dimecres les rèpliques poden tornar-se a repetir amb intensitat.

Ajuda a les víctimes
Article publicat a directe!cat

Crònica de la independència, proclamació unilateral i dret a decidir

2011-03-10T00:09:00.000+01:00

Llegint el llibre de l’escriptora argentina Patrícia Gabancho, “Crònica de la independència”, és possible veure que arribar a l’Estat propi és fàcil, només depèn del poble de Catalunya i dels seus representants. Llegint el llibre és inevitable comparar la realitat política actual amb el relat periodístic, de ficció, que redacta l’escriptora.

Actualment hi ha moltes conjetures sobre quan arribarà el dia en que Catalunya caminarà sola, o més ben dit, lliurement acompanyada. Molts corren a donar una data o a fer una previsió tenint en compte el deteriorament i els conflictes que els catalans pateixen en les seves relacions amb Espanya.

Però clar queda que la independència arribarà més aviat del que molts es pensen. Les paraules llibertat, justícia, dret i decidir ressonen cada dia al Parlament de Catalunya i són totes elles sinònims d’independència, salts reals cap a la proclamació.

Com bé diu Gabancho en el seu llibre, “la història la mouen les minories i la fan les majories”. Avui cal valorar molt positivament les posicions de l’actual govern que dia rere dia veu més evident l’anhel de llibertat del poble. La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ja ha declarat que el govern tindrà “una actitud activa” pel dret a decidir i per això té la intenció de remodelar la llei de consultes, per poder “exercir amb tota llibertat els seus preceptes”.

Per arribar fins a la proclamació unilateral primer s’haurà de passar per uns peatges que marcarà el govern. Començar per les consultes, seguir amb un concert econòmic que fracassarà, evidenciar males relacions amb el TC i altres institucions espanyoles, inviabilitat econòmica al formar part d’un Estat inviable que només demana... i serà aquest dur camí el que obrirà els ulls dels diputats per a que votin des del Parlament, “sí” a viure en un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea.

Article publicat a directe!cat

És futbol, res més

2011-03-08T23:41:00.000+01:00

Camines pel carrer desert i quan veus els cotxes hi notes un lleu neguit. Només hi ha vida als bars i de tant en tant sents algun crit, algun sospir.

Algú camina amb pressa per trobar-se amb els col·legues i fer unes canyes. Altres corren de bar en bar i comproven per la finestra si en Messi ja ha marcat.

Està jugant el Barça i la vida sembla que s'aturi. Al carrer hi camina poca gent i quan topes amb alguna vida només penses si es tracta d'un antifutbol, un merengue o un despistat.

Som fills dels rituals i el futbol per alguns s'ha convertit en la seva obsessió. Guanyi o perdi, empati, jugui o deixi de jugar el nostre equip, demà el futbol no li canviarà la vida a ningú.

Article publicat a directe!cat

Laporta no restarà cap vot

2011-03-04T19:40:00.001+01:00

El diputat i cap de llista de Solidaritat Catalana (SI), Joan Laporta, ha trencat les relacions amb el partit i s’ha decantat per presentar-se amb ERC i Reagrupament a les municipals de Barcelona. La decisió de Laporta ha provocat molt rebombori dins l’independentisme, que un cop més denota poca estabilitat i pessimisme.

Cal analitzar els moviments com a prova de vida d’aquesta alternativa política i no com a mers testimonis desencantats. L’independentisme té vida i tot i que les divisions internes són el pa de cada dia, són la prova de que el projecte existeix i evoluciona per trobar la millor manera de funcionar.

A les Autonòmiques, Solidaritat i Reagrupament no es van posar d’acord i van perdre l’oportunitat d’entrar plegades i amb força al Parlament. A les municipals l’independentisme es presentarà dividit i el vot seguirà dispers. Sí és cert, que sense unitat no hi ha independència, però la unitat real existirà quan la gran majoria del país s’adoni que amb l’estat propi viurà millor, serà més feliç.

Un element positiu és que l’espanyolisme ja s’adona que les coses estan canviant. Mentre a Catalunya l’independentisme patia una nova fractura, el talp corria a Madrid a dir que en 4 o 8 anys podem esdevenir independents. El president de Ciutadans, Albert Rivera, així ho creu i ha alertat a Zapatero que “la unitat d’Espanya” està en joc.

Rivera ha demanat que el govern de Zapatero presenti un recurs d’inconstitucionalitat contra la decisió de la Mesa del Parlament d’admetre a tràmit la proposició de llei d’independència unilateral que Solidaritat va presentar. Una vegada més som testimonis de la mala fe del perdedor, potser també tindrem més arguments per voler tallar amb el centralisme espanyol que decreta sense dialogar, que imposa sense negociar.

Article publicat a el 8 de març a el Punt
Article publicat a directe!cat

Estem preparats, amb l’Estat propi serem el setè més ric d’Europa

2011-02-28T21:52:00.003+01:00

Com un riu subterrani el corrent independentista cada dia té més força. Els sentiments juguen el seu paper, la cultura i la tradició també però és l’àmbit econòmic qui pot ser determinant, tant per als ciutadans de Catalunya que podrien millorar la seva qualitat de vida, com per la resta d’europeus que veurien Catalunya com un Estat del sud que pot aportar i no només ser subvencionat.

La UE avui ja observa amb atenció l’esforç de la Generalitat per retallar despeses i superar la crisi econòmica. L’esforç del govern català per retallar un 10% de les despeses, mentre l’Estat espanyol està sota sospita en els mercats, és una molt bona actitud que ja ha estat ben valorada a Brussel·les.

El govern d’Artur Mas està fent els deures, i és que el president sap com recuperar la interlocució al màxim nivell amb la UE, tal com feia Jordi Pujol per defensar els interessos de Catalunya. Mas intensificarà les relacions internacionals mentre els empresaris catalans seguiran ampliant els seus mercats.

La xifra de negoci del sector del cava, per exemple, s’ha incrementat un 11% gràcies a l’augment de les exportacions. Tant és així que ha assolit un rècord històric de vendes al produir 244,8 milions d’ampolles durant el 2010. Estar obert al món és bo per l’empresariat, assolint l’Estat propi Catalunya estarà més oberta al món.

L’últim rànquing fet públic per Brussel·les exposa que si Catalunya fos un Estat seria el setè més ric d’Europa. Comparant el PIB català amb el dels 27 Estats de la UE, quedaria per darrera de Luxemburg, Holanda, Irlanda, Àustria, Dinamarca i Suècia. Tot i això Catalunya va perdent posicions mentre segueix convivint amb Espanya com una regió, com una comunitat autònoma. Ser competitiu, existir al món i ser solidari amb Europa no es pot compaginar amb ser espanyol.

Article publicat el 3 de març al Diari AVUI
Article publicat a directe!cat

Reagrupament, ESADE i independència

2011-02-23T19:40:00.005+01:00

Quan un projecte no funciona cal replantejar-lo de d’alt a baix i buscar-li solucions viables. Reagrupament va fracassar a les passades eleccions autonòmiques i cal encaixar-ho per a saber buscar una sortida favorable i no obstaculitzar el creixement independentista.

Avui l’objectiu de Reagrupament ha de ser el de sumar i multiplicar, no deixar mai d’agrupar i anar fent gran la bossa, seguir treballant i mai esdevenir contraproduent. Ha quedat demostrat que l’estratègia que va seguir el partit no ha funcionat, sigui per poca professionalitat, per baix finançament o per no haver arribat prou bé al poble, però ara ha de moure fitxa i decidir quin ha de ser el seu futur, al costat de qui vol anar, amb façana de partit, d’associació, de grup, coalició o plataforma.

Els projectes que no funcionen s’han d’analitzar, estudiar-los i treballar-los per arribar a objectius satisfactoris sense que morin ni quedin d’esbiaixats dels plantejaments inicials. Catalunya, per exemple, no ha aconseguit encaixar a l’estat espanyol i sembla que per fi algú mou fitxa i comença a pensar en solucions viables.

Segons un estudi d’ESADE i la Fundació Carulla, la meitat dels catalans estarien a favor de la independència. Davant la pregunta “Vol vostè un estat independent dins de la Unió Europea?”, el 45% dels catalans votarien sí, i és que l’estudi afirma que l’independentisme s’ha triplicat en l’última dècada.

Evolucionar o morir, aquesta és la frase que tant Reagrupament com Catalunya han de tenir al cap. Quasi la meitat de la societat catalana ja sap cap a on anar, ara però, falta que l’altre meitat també ho vegi.

Article publicat el 25 de febrer al Diari AVUI.
Article publicat el 4 de març al setmanari TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Llibertats ferides, TV3 mor al País Valencià

2011-02-18T14:54:00.002+01:00

Després de vint-i-cinc anys emetent per terres valencianes, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) s’ha vist obligada a tallar les emissions de TV3. El govern de Francisco Camps amenaçava l’entitat amb multes de 60 mil euros per cada mes que mantingués obertes les emissions.

Amenaces, tensions, multes i sancions són les armes que empra el govern espanyolista per a seguir el seu projecte de divisió i confrontació. Com a cap del femer, Francisco Camps, ha aprofitat la introducció de la TDT per deixar el poble valencià sense senyal de TV3.

Una de les característiques de la TDT és ampliar l’espectre televisiu, al País Valencià però ha estat l’excusa per censurar un canal català i atemptar contra la llibertat d’informació, una extensió del dret a lliure expressió, dret humà fonamental reconegut en el dret internacional.

Article publicat a directe!cat

Austeritat sí, fer el tonto no

2011-02-17T19:24:00.001+01:00

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha tancat la porta a les propostes de CiU i ERC per impulsar un nou pacte amb l’Estat i ha advertit que el sistema de finançament és intocable. El front català a Madrid vol establir un pacte fiscal o un model semblant al concert econòmic basc però ZP ja ha advertit que “no revisarem el model cada quatre dies”.

És evident, encertat i raonable que en temps de crisi un s'estrenyi el cinturó, però no és just ni ètic que en temps de vaques magres se segueixi exigint i espoliant als catalans. Com bé ha apuntat el portaveu d’ERC, Joan Ridao, si es retalla més autogovern s’haurà de posar límit a la solidaritat.

Els catalans fa temps que s’haurien d’haver emancipat i ara, amb 2.300 milions d’euros sense invertir, segons la disposició addicional tercera, i 1.450 milions per pagar dels Fons de Competitivitat, ja no hauria d’esperar res més per prendre la decisió. El govern espanyol ja porta massa temps incomplint les seves promeses i trepitjant el nostre futur.

Després que l’Estat negués que s’avencessin els diners del fons per salvar la Generalitat del seu ofec, ha quedat clar que no donaran cap cop de mà quan Catalunya ho necessita, al contrari, seguiran exigint impostos per a seguir mantenint el regnat castellà.

Per què no deixem de fer el tonto i tanquem l’aixeta? És paradoxal que transferim més diners dels que ens tornen i quan els necessitem ens tanquin la porta. Fem-ho i amb austeritat podrem tirar endavant.

Article publicat a directe!cat

Catalanista i gai? Frustració i molta ràbia des de les cavernes

2011-02-15T22:52:00.001+01:00

Des de fora de casa sembla que quan Catalunya guanya, Espanya perd. La “caverna” mediàtica espanyola així ho interpreta i se’n fa ressò cada vegada que a algun català se li és reconegut algun mèrit.

L’èxit català als premis Goya ha deixat de manifest la ràbia i la frustració d’alguns espanyols envers les nostres victòries. Ha quedat molt clar en l’editorial i l’article d’opinió que ha publicat “La Gaceta”, del grup Intereconomía, dedicat a la pel·lícula d’Agustí Villaronga, Pa negre.

Els hereus del franquisme sovint publiquen atrocitats estranyament fonamentades i aquesta vegada s’han centrat en Pa negre, tot dient que l’han fet triomfadora dels Goya perquè dins l’Acadèmia de Cine espanyola existeix un “lobby catalanista i gai”, a més d’excusar-se dient que a l’Acadèmia hi ha “un front catalanista” que “han votat a una” en detriment dels castellanoparlants que s’han “dividit” per la llei Sinde.

L’estira i arronsa de les nostres relacions amb Espanya cada dia tensen més la corda. Els que van guanyar una guerra, potser poden seguir enaltint els seus escuts, castes i tronats càntics, però cada vegada hi ha més gent com l’entrenador del Girona, Raül Agné, que defensa els seus drets amb elegància per demostrar que la caverna està de retirada i tenen les de perdre.

Article publicat el 18 de febrer al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

Moments; caminar per córrer

2011-02-12T00:41:00.001+01:00

Ets viu i somrius envoltat de color, de pau i serenitat. Hi ha moviment al teu voltant però ets capaç d’abstreure’t i gaudir analitzant l'entorn. No hi ha presa, no hi ha soroll. Saps on vols anar, com arribar-hi, ho tens clar.

La vida gira al teu voltant com una ruleta, com un joc finit on ets lliure de participar. Lliure com l'aire que et despentina, que t'acaricia la cara i t'apropa aromes llunyans.

Així és el moment, així és quan prems el fre i obres els ulls, olores i t'adones que vius, que fas girar el món, que el teu caminar és la cursa de molts i aquesta la vida que t'has creat.

Article publicat a directe!cat

Trencar amb Espanya en només 4 anys

2011-02-10T21:55:00.002+01:00

Fa mesos que segueixo els moviments de CiU i d’alguns partits del nostre Parlament i estic més que sorprès de com estan treballant. Tant els diputats de Solidaritat com els convergents o independents que formen part del Govern de la Generalitat estan fent una valuosa i històrica feina.

Els nostres dirigents han de ser conscients del que els ha tocat viure, aquesta no serà una legislatura que passarà a l’oblit. Durant molt de temps hem sentit a parlar de legislatures de canvi, el moment del canvi real, més canvi i després ja una mica més de canvi acompanyat d’algun eslògan marquetinià, aquesta però serà la legislatura del trencament real, un canvi diferent.

La nostra realitat dins d’Espanya cada dia s’entén menys. Durant dècades s’ha treballat per fer encaixar el concepte de Catalunya dins un Estat immòbil i artificial, no obstant això, avui ja estem vivint el final de la transició, que sumat a la crisi econòmica, la retallada de l’Estatut i el poc respecte cap a les nostre reivindicacions, només hi ha un possible resultat.

Com bé ha dit l’expresident Jordi Pujol, “la relació entre Espanya i Catalunya mai havia estat tan malament, i anirà a pitjor”. I en relació a les declaracions de Pujol, el conseller d’Interior, Felip Puig, deia que “si no ens deixen ser una part de l’Estat amb totes les nostres condicions, buscarem altres vies”.

Puig creu que el “model autonomista que ofega Catalunya s’ha acabat” i que aquesta podrà ser la legislatura del “trencament”. Amb Espanya cada vegada més enrucada i la corda cada cop més tensa, cal que els nostres polítics s’adonin de que cap partit ens portarà a la independència, sinó el profund diàleg intern i la suma de tots ells.

Article publicat a directe!cat

Independència a debat, Espanya en contra

2011-02-08T22:57:00.001+01:00

La Mesa del Parlament ha admès a tràmit la proposició de llei de Solidaritat sobre la declaració de la independència de Catalunya. Els vots favorables de CiU han permès que el Parlament pugui debatre la declaració durant el proper mes de març o abril, i com ha dit Uriel Beltran, “per primera vegada a la història hi haurà un debat sobre la independència de la nació catalana al Parlament”.

El Parlament debatrà sobre la declaració de la independència mentre Catalunya seguirà al punt de mira, sent el centre d’atenció de la resta de l’estat espanyol no només pel seu camí alliberador, sinó per les presents i modestes demandes d’un finançament més just.

El president de la Generalitat, Artur Mas, es va reunir amb l’executiu espanyol, José Luis Rogríguez Zapatero per reclamar-li els 2.109 milions d’euros que l’Estat deu a Catalunya. De la reunió se’n van treure 700 milions d’inversió en infraestructures, el permís per poder endeutar-se i l’evidència penosa del nostre llarg turment, provocada per la dependència obligada a un Estat que no ens estima i a uns polítics que encara no volen plantar-se.

Catalunya no recuperarà els diners que els seus ciutadans paguen a Espanya, tampoc aconseguirà un finançament just ni el “permís” per autogestionar-se . El que sí que recollirà seran les continues mostres de despreci i la inviable entesa amb la resta de l’Estat. I es que després de la reunió de Mas amb Zapatero són molts els que s’han pronunciat contra Catalunya.

El batlle de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, deia que l’autorització que s’ha donat a Catalunya és “una discriminació clara” als madrilenys, mentre María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, es preguntava perquè els espanyols han de pagar el “malbaratament” del tripartit de Catalunya...

El president del govern regional de Navarra assegurava que els qui “s’han extralimitat” en matèria del dèficit establert “no poden ara tenir el favor de l’Administració”. A Castella-la Manxa s’ha dit que no accepta ni acceptarà “un tracte discriminatori”, quan el conseller d’Economia de Canàries ja parlava del principi d’acord entre Catalunya i Espanya com un ”aixecament de camisa”.

Article publicat a directe!cat

Guerra contra Guerra

2011-02-04T20:37:00.001+01:00

El president de la Comissió Constitucional del Congrés espanyol, Alfonso Guerra, ha reconegut sentir una "gran satisfacció personal" per la retallada que es va aplicar a l'Estatut. Ha reconegut que li hauria agradat poder retallar deu articles i disposicions més i ha aprofitat per dir que vol posar fi a "les peticions infinites" de les comunitats autònomes.

Aquest socialista espanyol sembla que no hagi entès res. Suposo que les coses des d'Espanya es veuen d'una altra manera, però voler aprofitar la crisi per acabar amb les "peticions infinites" és del tot demagògic.

Les possibles retallades a les autonomies acabaran amb una encertada puntada de peu que demostrarà com el socialisme espanyol és tant carrincló i caspós com el PP, espanyolisme garrulo amb grans dosis de patriotisme.

Una de les vergonyes d'Espanya és que tant la tancada dreta com l'esquerra farsant són l'única alternativa. A casa però, una de les vergonyes és que el socialisme català segueix baixant-se els pantalons i formant part del circ de Guerra, Bono i altres xungos xerraires.

Article publicat el 8 de febrer al Diari Avui.
Article publicat a directe!cat

Com una dona maltractada

2011-02-02T23:41:00.002+01:00

L’independentisme evoluciona, és viu i políticament molt actiu. El govern cedirà urnes per a les consultes sobiranistes, el conseller de cultura vol internacionalitzar la cultura catalana, l’expresident Pujol es va declarar independentista no fa una setmana, el poble es mobilitza per la propera consulta i avui, Solidaritat Catalana per la Independència, ha presentat al Parlament una proposició de llei per declarar la independència.

Aquestes són només algunes de les petites passes que anem donant cada setmana i ens apropen més al nostre horitzó. El missatge va quedant i cada vegada són més els convençuts que veuen l’Estat propi com la sortida viable a l’afany de seguir existint.

Mentre però, la devastadora xifra d’aturats no descansa i a Catalunya el nombre de persones sense feina ja se situa en 589.626. Segons el Ministeri de Treball i Immigració, l’atur ha pujat un 4,79% durant el mes de gener i ha deixat sense feina a 26.950 persones.

Aquestes són dades que fan reflexionar però no eviten que puguem dedicar uns segons d’atenció a les sempre destructives declaracions del Partido Popular. Els espanyolistes han acusat la formació de Joan Laporta de fer perdre el temps als parlamentaris, referint-se a la proposició de llei per declarar la independència.

El PP ha anat més lluny i ha deixat en evidència la seva capacitat en reconèixer que el partit no és capaç de fer dues coses a l’hora. És per això que ha instat als partits a centrar-se en resoldre la crisi i l’atur. I mentre uns bramaven a Barcelona, el despistat d’en Vidal-Quadras es mofava del president de la Generalitat per anar a Madrid en classe turista...

Sembla ser que als del PP els gestos d’austeritat no els hi agraden. Tampoc els hi agrada la pluralitat, el dret a decidir, la democràcia, el diàleg, la llibertat ni la veritat. Així doncs, quan el PP governi a Espanya quin sentit tindrà seguir malvivint? Catalunya és la dona maltractada d’un marit que no l’estima.

Article publicat el 7 de febrer al Diari Avui.
Article publicat a directe!cat

El “seny” diu Independència

2011-01-26T21:11:00.005+01:00

Viure o morir, nedar o ofegar-se, independitzar-se o “rendir-se”. Així de contundent ha estat l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en afirmar que “una Catalunya independent és viable” i necessària per evitar l’ofec i la marginació del nostre país, “el nostre final col·lectiu”.

El sempre honorable Jordi Pujol és l’exemple de que el seny diu prou i ha de buscar noves vies per a seguir existint, avui i demà, en un context on l’espanyolisme cada cop és més ranci i cerca excuses per esdevenir més centralista. L’expresident ha afirmat que “l’alternativa ara ja només podria ser la independència”, el nacionalisme autonomista ja no pot refusar els requeriment independentistes perquè està en perill “la cohesió interna catalana”.

Pujol creu que malgrat la crisi i l’hostilitat espanyola, “Catalunya té país, gent amb iniciativa” i un objectiu clar que consisteix en “reforçar-nos internament”. Ha reconegut que ja no té arguments per defensar què aporta a Catalunya la pertinença a Espanya.

Com sovint passa, l’edat o el distanciament polític del savi expresident servirà als espanyolistes per desprestigiar les seves reflexions. El que potser no saben aquests és que, segons el secretari general de Presidència, Francesc Homs, el govern català se “sent còmode” i el president Mas està “en comunió” amb els plantejaments de l’expresident Pujol. Ha començat el canvi?

Article de l'expresident Jordi Pujol
Article publicat el 31 de gener al Diari Avui
Article publicat el 28 de gener al setmanari del TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Bono, tens raó

2011-01-25T21:12:00.003+01:00

El president del Congrés espanyol ha dit que “el cafè per a tots va ser un error”. José Bono ha explicat que quan va acabar la dictadura franquista, l’exèrcit d’Espanya no estava disposat a respectar una Constitució que reconegués el dret d’autogovern d’Euskadi i Catalunya.

Per por als militars se’ls va dir que el mateix que es reconeixeria a bascos i catalans es reconeixeria a la resta de l’Estat. Era “el cafè per a tots”, una “sortida” rabiosa que permetia a regions com Castella-la Manxa disposar d’una autonomia que mai havia reivindicat.

En plena crisi econòmica Bono creu que aquest “afany de mimetisme i igualació” va ser “un error” que encara es pot “corregir”. Havent demostrat que per molts esforços militars, espanyols o estrategues, no han pogut descafeïnar els territoris que històricament havien defensat el seu autogovern, ha quedat palès que l’Espanya que avui coneixem és inviable i que la porta al futur queda oberta, nosaltres decidim què volem ser i on volem anar.

Article publicat el 29 de gener al Diari Avui
Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat a directe!cat

No retorn

2011-01-20T23:30:00.026+01:00

Un acte o una decisió pot provocar un compromís irrevocable, un punt de no retorn. Per falta de combustible o per excés de convicció, no es pot tornar al punt de partida i s’està obligat a continuar endavant cercant un altre destí.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha avisat a l’Estat espanyol que es pot arribar a un punt de “no retorn” si Madrid impedeix l’emissió de més deute. Mas ha assegurat que “no ens quedarem creuats de braços”, i ha anunciat que té un pla B si Espanya no paga els mil milions de fons de compensació.

Les declaracions de Mas poden sonar a amenaça, però són tan sòlides com el dèficit de 7.200 milions d’euros que Espanya ha generat al nostre país, i tan fàcils de recolzar des de la comunitat internacional, que Espanya estarà obligada a replantejar-se la compensació.Quan sobrepasses el punt de no retorn estàs obligat a continuar avançant cap a un altre destí.

A la vida, com a la política, el punt el marques tu segons el que estàs disposat a assumir, ara però, les relacions entre el govern català i Espanya pengen d’un fil, artificial, vell i raspat.

Article publicat el 27 de gener al Diari Avui.
Article publicat el 23 de gener al diari El Punt
Article publicat a directe!cat

Obrir la porta

2011-01-15T00:03:00.009+01:00

Enganyats estan aquells que amb els ulls tancats es repeteixen que l’independentisme tanca, que el separatisme es mira el melic o que la secessió empobreix l’economia i la cultura d’un país com el nostre.

Ridículs són aquells que per por a un possible boicot als nostres productes abaixen el cap, congelen la mirada i reconeixen el passaport espanyol com el seu. Llegir ens farà grans i ens obrirà les mires. Llegir encara més ens farà romàntics i valents per ser el que volem i per a construir el que somniem, el que van anhelar els nostres pares i no van saber lluitar.

Independentistes catalans som els que volem existir al món sense renunciar a res. Sabem que per a construir la casa s’ha de començar pels fonaments, i potenciant els productes, empreses i institucions catalanes només estem donant el primer pas.

Avui la porta segueix tancada i Catalunya és només un territori que no encaixa en un Estat inviable. Demà però, podem obrir la porta i tirar pel dret. Serà d’aquesta manera quan tindrem la possibilitat de ser competitius al món que desafortunadament només ens veurà quan existim com a Estat.

Article publicat el 21 de gener al Diari de Sant Cugat.
Article publicat el 21 de gener al setmanari TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

En defensa de la immersió lingüística, no pas faltaria

2011-01-11T22:57:00.007+01:00

El govern espanyol ha trencat el silenci arran de la sentència del Tribunal Suprem i ho ha fet recordant que la seva Constitució reconeix la cooficialitat del català i el castellà, i que és la nostra Generalitat qui té competències per escollir quina llengua s’ensenya a l’escola.

El ministre d’educació espanyol, Ángel Gabilondo, reconeix que el castellà no té perquè ser la llengua vehicular a les escoles catalanes tal com sentenciava el Tribunal Suprem. “L’educació es pot organitzar al voltant de l’una o de l’altra” i “entenem que les competències per triar la llengua vehicular són competències del govern legítimament escollit a Catalunya”.

Les declaracions del ministre s’han acompanyat d’informes que demostren que els catalans no coneixen pitjor el castellà que habitants d’altres zones de l’Estat, i ha deixat en evidència l’absurda sentència que qüestionava un model avalat per la societat catalana i per la Unió Europea.

El debat de la immersió lingüística però no ha d’acabar aquí, ja que cal normalitzar el país començant per les escoles, passant per les grans pantalles i acabant a les nostres cases. La llengua natural del Catalunya ha de reeixir amb el cap alt i ha de permetre que la nostra societat, trilingüe per necessitat, avanci internacionalment.

Article publicat com a "Carta del dia" el 15 de gener al Diari Avui.
Article publicat a directe!cat

Construint l’Estat des dels municipis

2011-01-04T18:37:00.006+01:00

El PP planteja presentar-se amb una marca blanca a les eleccions municipals catalanes del proper mes de maig. La presidenta espanyolista, Alicia Sánchez Camacho, creu que d’aquesta manera el seu partit pot créixer als municipis del nostre país. “Som la tercera força política a Catalunya, i no pot ser que tinguem només 284 regidors”, declarava a El Món a Rac1.

Camacho creu que per a ser un partit sòlid s’ha d’estar present als municipis i sap que amb les sigles del Partido Popular només podrà captar el vot dels catalans inadaptats, gràcies a déu, una minoria que tot i sorollosa segueix sent el símbol de l’auto marginació política.

La presidenta del Partit Popular de Catalunya creu que a les properes eleccions municipals el seu partit podrà millorar resultats. No és conscient que a les eleccions municipals el poble vota a candidats pròxims, a partits de la terra, amb missatges en català i amb propostes lliures que beneficiïn els habitants de Catalunya.

A la primavera, a les eleccions municipals, el poble ha de parlar clar per tal de fer recular totes les formacions espanyolistes que treballen per la desintegració de la Catalunya catalana que volem construir. Els pobles han d’incrementar les reivindicacions per a que el nostre benvingut president, Artur Mas, tingui clar que l’àmbit que inclou “la major unitat del poble català” és l’Estat propi.

Si volem que la Generalitat convoqui un referèndum primer haurem de manifestar clarament que som majoria. Demostrar que la independència no divideix sinó que suma i que la millor manera de sortir de la crisi és auto gestionant-nos des de casa.

Article publicat el 8 de gener al Diari Avui.
Article publicat a directe!cat

Esclaus d’un model

2010-12-29T21:52:00.010+01:00

Arriba el moment de tancar l’any i fer valoracions personals, col·lectives i abstractes si s’escau. Cal posar les cartes sobre la taula i destriar-ne les bones. Un any dóna per molt i avaluar-lo així de cop no és ni fàcil ni ràpid.
La política del nostre país, com la de tots, sempre serà millorable però l’actualitat i les bones intencions del nou president Mas, semblen que van pel bon camí. L’economia ja no pot anar a pitjor, les relacions amb Espanya però sí que apunten a seguir deteriorant-se, o això o aprenen a entendre i respectar les diferències.
En un any nou on només hi ha temps per bons pensaments, per a complexos objectius i canvis favorables, sembla que empitjorar les relacions amb Espanya no sigui cap bona pensada. Però sense assegurar que el fi justifica els mitjans, sí que m’atreveixo a dir que si es té el convenciment, cal tirar pel dret.
Les forces polítiques i la societat civil del nostre país han d’anar unides en la resposta al Tribunal Suprem espanyol. Els catalans no podem consentir l’enèsim atac perpetrat per Espanya a la nostra llengua i cultura, aquesta vegada, a la immersió lingüística de les escoles.

Ajuntaments com el de Sant Feliu del Llobregat, El Vendrell, Flix o Palafrugell ja han aprovat mocions a favor de mantenir la immersió. La lluita contra el tribunal s’ha de multiplicar a casa i ha de seguir en peu per tal de demostrar que no som esclaus de cap model, sinó plens testimonis d’un viatge cap a un horitzó determinat per la nostra raó i la nostra llibertat.

Article publicat el 2 de gener al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

Mas ja investit mentre el Suprem segueix jugant amb foc

2010-12-23T15:55:00.005+01:00

Artur Mas s’ha convertit en el 129è president de la Generalitat. L’abstenció responsable dels 28 diputats del PSC i els vots dels 62 diputats de CiU han permès que Mas fos investit per majoria simple. El president nacionalista, que sempre s’ha definit com un independentista més, prendrà possessió del càrrec el proper dilluns 27.

La nova etapa política que viurà Catalunya serà inèdita. El president Mas haurà de defensar aspectes fonamentals de país molt difícils de conciliar amb les relacions amb Espanya. El concert econòmic i la resposta al Tribunal Suprem espanyol, entre d’altres, marcaran les pautes del joc. Amb Mas al capdavant s’ha d’obrir una etapa de transició cap a la independència, haurà de seguir demostrant que l’autonomisme ha mort i que Espanya no ens vol tal com nosaltres som.

Artur Mas, que ja ha declarat que treballarà perquè Catalunya “guanyi cotes de llibertat, autogovern i autoestima”, s’haurà d’enfrontar a les decisions supèrflues que el Tribunal Suprem dictamina. Abans de ser investit com a president, el tribunal espanyol ja ha amenaçat al poble català ordenant a la Generalitat que el castellà sigui llengua vehicular a l’escola.

El Tribunal Suprem vol que el castellà tingui una posició equitativa respecte al català en els centres educatius del país. El Tribunal però, per voler o dir, ja pot dir missa, Catalunya és catalana i cap Tribunal estranger hauria de poder decidir assumptes de tal importància per al nostres país. Fins que tots els catalans no s’adonin que el Tribunal Suprem és l’empremta del colonialisme, una de les eines que ens recorda que vivim supeditats i diàriament qüestionats, ni el nostre president ni Catalunya no tindran marges de maniobra per a poder progressar.

L’evolució del nostre país ha de caminar en paral·lel amb la transició cap a l’Estat propi juntament amb l’independentisme conservador que Mas haurà de dirigir.
Els diferents camins cap a la llibertat han de confluir, en un futur proper, a l’estat que ens permeti decidir des de casa, en català i per a les nostres gents.

Article publicat a directe!cat

L’ajuntament a favor d’Espanya

2010-12-22T00:31:00.003+01:00

L'Ajuntament de Sant Cugat no ha renovat la concessió del servei de recollida d'escombraries i de neteja viària a l’empresa santcugatenca TMA-Grup Sánchez, i ha permès la concessió pels propers dotze anys a l’empresa madrilenya Sufi, una filial del grup Sacyr Vallhermoso.

Durant més de 20 anys TMA ha treballat a Sant Cugat donant feina a centenars de veïns catalans. L’empresa familiar, nascuda als anys seixanta, ha crescut al costat de la nostra societat, ha viscut els canvis demogràfics i urbanístics i ha estat sempre present, al costat, trepitjant i caminant pels nostres carrers.

És trist que en un context on Catalunya cada vegada es referma més nacionalment, quan és més palès que l’Estat propi és econòmicament més viable, un ajuntament nacionalista prefereixi signar una concessió amb una empresa madrilenya abans que renegociar i arribar a acords amb la pròpia, la local.

Amb aquesta nova concessió més impostos dels santcugatencs aniran a parar a Madrid i l’espoli esdevindrà voluntari. Sufi, l’empresa que ha guanyat un concurs sospitós, segons alguns regidors de l’ajuntament, i que ha estat involucrada en el cas Gurtel, segons Europa Press, El Correo o El País entre d’altres, ha obert un gran interrogant a Sant Cugat. Què s’amaga rere aquesta concessió?

Article publicat al Tot Sant Cugat la setmana del 31 de desembre
Article publicat el 27 de desembre al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

Mourinho, m’avorreixes

2010-12-21T00:06:00.002+01:00

L'entrenador del Real Madrid, José Mourinho, és conegut per la seva forta personalitat. Amb els seus atacs i jocs psicològics fora dels camps de futbol semblava que volgués fer escola demostrant el domini de l'estratègia, la contradicció, la pressió i l'atac gratuït.

No sabia aquest home que el seu mal humor continuat, el seu negativisme i les males maneres de fer, aconseguirien el meu rebuig complet, la meva sordesa cada vegada que apareix bordant a les pantalles.

Mourinho m’avorreix. Em cansa veure aquest home i ja no hi puc fer res. Em fastigueja escoltar-lo i veure com busca sempre culpables i enemics allà on només hi ha esportistes i equips rivals . El myster del Madrid ha sobrepassat una frontera, una línia fosca que l'ensorrarà mediàticament.

S'ha cregut l'actor que representava i el pessimisme el desmuntarà. Al futbol, com a la vida, els missatges que triomfen són els que provenen d'un somriure. Les paraules que es recorden són les que sonen amb alegria, i els equips que guanyen no són els que creuen ser els millors, sinó els que primen l'esforç i la millora en comptes de l'enfrontament verbal i l'oratòria barata.

Article publicat el 25 de desembre al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

Més xantatge del PP

2010-12-15T21:24:00.001+01:00

Abstenció en la segona volta de la investidura d’Artur Mas com a president a canvi de renunciar a un finançament més just per a Catalunya. Aquesta és la negociació, proposta o xantatge en tota regla, que la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha ofert al líder de CiU per tal de ser investit com a president.

El PP ha venut la seva abstenció a canvi de renunciar al concert econòmic. La insinuosa Alícia, ha plantejat la possibilitat d’afavorir l’elecció de Mas en la segona votació si “s’aparca” la petició d’un finançament diferent i si s’obliden els plantejaments independentistes.

Sánchez-Camacho sap que l’abstenció dels 18 diputats del seu partit seria suficient per a que Artur Mas fos investit. A la segona volta no és necessari obtenir una majoria absoluta i la presidenta de la sucursal del PP, que ho sap molt bé, s’aprofita d’aquesta situació per fer-ne xantatge del barato, del més oportunista.

Sembla mentida com el PP juga amb un fet tan important com és investir president al guanyador d’unes eleccions democràtiques. El xantatge espanyolista del PP hauria d’enfurismar i radicalitzar el convenciment a fer per nosaltres, a treballar per a sumar i esclafar plegats tot reducte que entorpeix el dret a decidir.

El xantatge de Sánchez-Camacho fa pudor a espanyolisme, a política anticatalana descarada i perversa. Mentre el PP defensa el concert econòmic d’Euskadi, a Catalunya en censura el simple plantejament.

Article publicat a directe!cat

Paraula de Bono

2010-12-09T23:13:00.017+01:00

El bon home de les espanyes, el tradicional ibèric que no destaca per les seves llums sinó per les seves pors, ha remarcat que amb la Constitució a la mà no hi ha perill de ruptura. L’autoproclamat Moisès s’aferra a la Constitució per amenaçar qui qüestioni l’evolució, la separació que ens garanteix la supervivència. És la seva Constitució l'eina espanyola que dicta el nostre esclavatge, la nostra condició de mecenes no reconeguts?

El president del Congrés sempre ha estat enemic del nacionalisme basc i català. A la reforma de l’Estatut, Bono es va situar al costat dels sectors més conservadors de l’Estat i va arribar a plantejar-se abandonar el govern de Zapatero. Bono no és permissiu, és el símbol del socialisme més arcaic, més espanyolista i proper al PP de Mariano Rajoy. A les seves premisses no hi ha lloc per una Catalunya sobirana, lliure i justament emancipada.

Bono tímidament reconeix que s’han d’acceptar les diferències però assegura que la seva Constitució mai permetrà “defensar desigualtats entre espanyols”. És ell doncs, l’ibèric que amb el dit a l’ull no veu la realitat? Qui vol evitar parlar de desigualtats perquè ja li va bé ser el beneficiat de la diferència?

Mentre en Bono renega del nacionalisme no espanyol, a Catalunya nou capitals de comarca ja s’han declarat “moralment fora de la Constitució espanyola”. En total 110 poblacions s’han declarat insubmises en desacord a la làpida que ens emmanilla a una Espanya que ni entén, ni escolta, ni ens deixa existir. El procés que ha de portar Catalunya a la independència està obert i ja només cal deixar-s’hi portar, tot voleiant pels aires de llibertat.

Article publicat el diumenge 12 de desembre al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

El president del Congrés espanyol, José Bono, ha declarat aquesta setmana que “Espanya és la mare de molts pobles i la garantia d’igualtat entre tots els espanyols”. Bono ha atacat aquells que segons ell, amenacen la unitat de l’Estat i exageren les desigualtats.

El concert econòmic i l’estranya reivindicació espanyolista

2010-12-01T23:19:00.003+01:00

És estrany que una persona que viu a Catalunya no vulgui gaudir d’un concert econòmic digne i just. És curiós que un habitant català no qüestioni el fet de pagar més impostos que un extremeny, per exemple, i gaudir d’uns serveis públics més precaris. És enigmàtic que un gironí sigui solidari amb Espanya i se’l critiqui sistemàticament en certs mitjans de comunicació espanyols.

Insòlit, extravagant, desconcertant, sorprenent i fins i tot malaltís, és que el Partido Popular defensi el concert econòmic basc però es posicioni en contra del català. Quelcom semblant varen fer amb l’Estatut però tot i la repetició dels fets no hi ha qui comprengui les reivindicacions d’aquesta mena de catalans, que també es fan anomenar espanyols quan en realitat sembla que siguin espanyolistes anti-catalans.

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha exigit avui a l’imminent president de la Generalitat, Artur Mas, que “aparqui” la reivindicació del concert econòmic per a Catalunya. L’estranya conducta de la presidenta popular s’entendria si estigués parlant des de Madrid, ja que el seu cap, Mariano Rajoy, entén que si guanya les eleccions generals i Catalunya afluixa el raig econòmic que envia cap a Espanya no tindrà amb què governar el seu país.

El concert econòmic serà la batalla del proper govern català i tota la societat, excepte els anti-catalans, hi hauran de col·laborar de forma unitària. Si les negociacions amb Espanya fracassen igual que l’Estatut, però, s’haurà demostrat a tots els catalans quin ha de ser l’altre camí, l’altre via, la proposta, la sortida, la lluita i treball que ens obliga a exigir el que és nostre, el que ens mereixem i necessitem ser, una Catalunya rica i plena, lliure, pròspera i solidaria amb tot el món.

Article publicat a la Xarxa Independentista
Article publicat a directe!cat

José Luis Blanco i la investigació per un positiu d’EPO

2010-11-30T21:23:00.005+01:00

L’atleta català, José Luis Blanco, està vivint aquests últims dies un dels moments més foscos de la seva carrera atlètica. La Federació Espanyola d’Atletisme li ha obert un expedient sancionador per un presumpte positiu de dopatge detectat el mes de juliol, després de proclamar-se campió d’Espanya als 3.000 metres obstacles d’Avilés.

Blanco, setmanes més tard de competir al Campionat d’Espanya va aconseguir la medalla de bronze als Europeus de Barcelona. Entre el 14 de juny i el 4 de setembre va passar per 9 controls de dopatge en 4 països diferents, però la setmana passada, 72 dies després de la cita al Campionat d’Espanya, se li obria un expedient per un presumpte positiu d’EPO que podria sancionar-lo amb dos anys de penalització.

José Luis Blanco ha dit que està molt tranquil per la seva “absoluta innocència” i vol que se li respecti el dret de presumpció d’innocència, un dret però, que no podrà evitar el mal nom que li ha deixat l’expedient de la Federació Espanyola.

Blanco podria estar vivint una situació semblant a la que va patir l’atleta de Canet de Mar, Ricard Fernández, a qui la Federació Espanyola va fer públic que havia donat positiu per EPO l’any 2004, i cinc anys més tard el Tribunal Suprem de Justícia dictaminava al seu favor dient que el positiu d’EPO mai havia existit.

Ara però, el cas d’en José Luis podria tenir puntualitats diferenciades preocupants. Blanco és un dels millors atletes catalans i recentment ha fet un pas dins el context polític, podria ser això suficient per atacar-lo? Què o qui pot haver-hi al darrere de les investigacions?

Article publicat el divendres 03 de desembre al Diari Avui.
Article publicat a Notícies de Lloret
Article publicat a directe!cat

Catalunya es normalitza, el catalanisme avança

2010-11-28T23:58:00.005+01:00

La valoració d’unes eleccions varien depenent del cilindre òptic amb que s’analitzen. Les dades però, són immòbils i parlen per si soles. L’estratègia nacional dels partits polítics del nostre país no ha estat encertada, el catalanisme ha crescut però els independentistes ens hem presentat dividits, s’ha confós als votants i això ha debilitat la nostra presència al Parlament, facilitant així una tercera posició al Partido Popular.

Convergència i Unió ha aconseguit 62 escons i Artur Mas serà el responsable de normalitzar el país. S’ho mereix, ha guanyat per tercera vegada i serà el president que fa temps ens mereixem. Amb la CiU més optimista i valenta, amb el discurs més sobiranista de la seva història recent, ha aconseguit doblegar el tripartit, promoure el veritable canvi, la millora del país, i el creixement de tots, de Catalunya.

La sucursal catalana del PSOE ha obtingut els pitjors resultats de la seva història, ha perdut 9 escons, s’ha quedat amb els 28 escons que demostren l’evidència del seu fracàs. Esquerra Republicana ha perdut 10 escons, 11 menys que al 2006, i Iniciativa n’ha obtingut 10, dos menys que fa quatre anys. El PP malauradament ha sumat 4 escons i són ja la tercera força del Parlament de Catalunya. Indiscutiblement la perdedora d’aquestes eleccions ha estat ERC, que ha passat de ser la tercera força a ser la cinquena.

La sorpresa positiva però, ha estat Solidaritat Catalana per la Independència. Tot i no aglutinar tot el moviment independentista, (l’altre candidatura independentista important era Reagrupament, amb 39.793 vots), ha entrat al Parlament per la porta gran, amb 4 escons i per sobre dels nacionalistes espanyols de Ciutadans. El Partit de Joan Laporta és ja la sisena força catalana i serà la responsable d’influir Convergència i Unió en les propostes més valentes, les que ens apropin a la independència.

En conclusió, la victòria de CiU demostra amb contundència que Catalunya és catalana i ho vol seguir sent. Comença una nova etapa amb un accent de catalanitat molt ben marcat. En aquesta nova etapa caldrà que tots els independentistes pugin al carro de Solidaritat i imposin l’accent independentista que ha d’influir el govern de Catalunya, qui sap a més, si amb el temps els socis de CDC serà Solidaritat en comptes d’Unió Democràtica.

Article publicat a directe!cat

Un cor, un vot, un sentiment dividit

2010-11-26T18:06:00.004+01:00

Prou complicat és decidir tirar cap a una aventura, cap a un camí incert que no té garanties plenes, com per ara topar amb l’absoluta indecisió. Més dur i complicat és quan decideixes aventurar-te, perquè el cor t’ho demana, i veure com la mateixa idea s’escenifica de dues maneres diferents.

A dos dies de les eleccions el vot independentista està més dividit que mai. Volem deixar de perdre el temps i apostar de forma clara i segura per la formació que ens portarà l’Estat propi, o almenys ho intentarà, però vist el panorama actual, difícil serà encertar a la diana adient.

Està clar que el canvi és necessari, necessitem un president preparat i respectable, i l’Artur Mas n’és el millor candidat. Però també necessitem que l’independentisme desacomplexat entri al Parlament, obri camí i ensenyi on hem d’anar, quin horitzó hem de perseguir.

Al món independentista la candidatura genuïna és la de Reagrupament, però la formació de Joan Laporta també ha fet els deures i el component mediàtic sembla que els ha posicionat millor a les enquestes. Ara, en mig d’una lluita fratricida podem esdevenir morts els dos germans. La feina feta durant anys se’n pot anar a norris per una baralla que l’independentisme no entén ni vol entendre.

A tocar de les eleccions, amb el temps a sobre i l’angoixa evident que provoca una indecisió paralitzant, calen més que mai accions contundents, arriscades i d’una severa responsabilitat. Els independentistes no volem perdre el temps, volem un pas ferm, una mirada endavant que conciliï la formació de Joan Carretero i la de Joan Laporta.

El proper diumenge l’amor propi s’ha de quedar a casa. Cal pensar en el bé comú i ser conscient de la divisió que s’està produint. O un dels dos partits tira enrere i dóna el seu suport a l’altre o molt probablement, la desafecció política, el desencantament i la desconfiança, enfosquiran l’alegria que tant bé ha representat els col·lectius independentistes durant aquests últims anys.

Article publicat a directe!cat

Els plats per aquestes eleccions

2010-11-22T23:31:00.003+01:00

La gran oferta de partits per aquestes eleccions fan difícil l'obtenció d'un resultat plaent per aquells que militin en un partit.

Igual que si es tractés d'un bon àpat, tenim a les nostres mans interessants menús amb bons ingredients i adornats de la millor manera, política de mercat, creativa i mediterrània. El sector catalanista el tenim farcit de bones propostes i de nous plats independentistes que volen sortir de l'obrador per quedar-se definitivament a la carta.

Tot apunta que aquesta vegada no s'apostarà per plats combinats, i si finalment és necessari, els ingredients del plat segur que no seran els actuals.

Abans d'assistir al restaurant és difícil pronosticar quins seran els plats estrella però tenint a CiU, ERC, Iniciativa, Reagrupament i Solidaritat, competint per ser-hi, es pot creure, passi el que passi, en una victòria catalanista.

Si CiU no arriba a la majoria absoluta podrà negociar el plat combinat amb ERC. Aquests últims ja remenen la cua proposant possibles fulls de ruta, com defensar el concert econòmic junts i posteriorment un referèndum d'independència quan Espanya rebutgi la proposta financera.

Mentre CiU i ERC parlen d’àpats grans, Reagrupament i Solidaritat fan l'últim esforç per ser part del pastís. Aconseguir l'entrada de les dues formacions independentistes al Parlament seria una victòria important i necessària per a tot el país, calen nuclis de pressió independentista que creixin mentre evoluciona la societat.
Publica un missatge
El toc verd del plat serà el d'Iniciativa, que per la seva presència al Parlament hauria de poder influir però deixar de decidir, almenys fins que no tingui més representació.

Després del 28-N comença una nova etapa on caldrà remuntar econòmicament i nacionalment. Tenim clar els plats defectuosos que no triarem i tenim clares les cinc ofertes catalanistes que han de créixer per alimentar el país, el nostre, el de tots.

Article publicat el divendres 26 de novembre al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

Injustícia fiscal, subvencions i castells

2010-11-16T22:32:00.013+01:00

Que el sud d’Espanya viu subvencionat per altres regions o nacions no és cap mentida ni és el descobriment de l’any. Com bé ha dit el candidat d’ERC a la presidències de la Generalitat, Joan Puigcercós, la injustícia fiscal que pateix Catalunya és “el que tothom sap, les xifres canten”.

A la Memòria de l’Agència Tributària del 2008 es mostra com Hisenda va recaptar 311,2 milions d’euros a Catalunya en inspeccions fiscals, mentre que a Madrid en recaptava 155,4 i a Andalusia només 54,7. Aquestes són xifres que evidencien qui està al punt de mira i qui és la “nineta dels ulls” d’Espanya.

Durant molts anys les zones riques han pogut tirar del carro. S’han exprimit recursos, sectors i treballadors, però les zones de progrés mica en mica van quedant coixes al mateix temps que la Unió Europea replanteja els seus pressupostos. Països capdavanters com Holanda o Alemanya ja proposen reduir el pressupost de la UE en un 1% del PIB de la Unió, i quan això sigui una realitat, de què viuran Grècia, Irlanda, Portugal o Espanya? Qui subvencionarà Espanya quan la UE afluixi el raig i Catalunya ja no pugui amamantar ni els seus cadells?.

Només es pot ser solidari quan tens garantida l’existència, i Catalunya a mitjà termini no té continuïtat si no s’atura, reflexiona i aprèn a volar. Ens cal pujar alt, -tant alt com els castells, que la Unesco ha proclamat com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat- internacionalitzar la causa, crear nous llaços per fer entendre al món que si ens deixen créixer podrem ser solidaris amb Europa i no només amb Andalusia i altres parts de l’Estat espanyol.

Article publicat el 20 de novembre al diari Avui,
Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat a directe!cat

Farts de perdre, units guanyarem

2010-11-10T21:09:00.004+01:00

Ja fa massa temps que al govern de la Generalitat no s’hi respira catalanitat. El president Montilla, durant aquests últims quatre anys, ha fet esforços per millorar el mínim que se li pot demanar a un president - que parli bé la llengua del país – però ni això ha sabut fer.

Farts d’escoltar a un president que apunyala la llengua i predica el que no sent. Farts de veure com interessos contraris al català fan campanya per afeblir una possible normalització... Farts estem i quan sembla que ja no pots afartar-te més, quan estàs saciat, ple fins més a munt del cap o ja fins els cordons, t’afartes una vegada més de la passivitat mediocre dels representants. T’adones que aquell govern que s’apropiava del terme “progressista” ha demostrat una vegada més que el progressisme no està mort, però tampoc està a l’esquerra, sinó a la dreta productiva que aconsegueix recursos per a progressar.

Amb el socialisme tergiversador, híbrid d’ideologia, de parla i acte, hem entrat en crisi econòmica però també en una recessió important de cultura i valors. És aquest govern socialista el que permet que el govern espanyol forci la UE a diferenciar el català del valencià. El PSC, la sucursal catalana del PSOE, contribueix a la divisió catalana utilitzant la mateixa estratègia rastrera dels partits nacionalistes espanyols, incitar la fragmentació dels catalanoparlants.

Catalunya necessita que la Generalitat torni a ser catalana. El nacionalisme ha de caminar plegat, deixar les lluites dreta – esquerra per a quan puguem decidir des del nostre Parlament. L’independentisme trepitjat ha d’alçar el cap i col·laborar en tot i més per a que el pacte ja no sigui només entre ells, sinó entre tots els catalans que creuen que el progrés rau en poder decidir des de casa.

El Tribunal Constitucional ja ha admès els recursos contra el codi de Consum de la llei del Cinema que el PP va presentar. Ara, depèn de nosaltres, de tots els catalans, que el TC pugui seguir decidint com hem de viure a Catalunya.

Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat a directe!cat

Això va de bufetades

2010-11-04T23:25:00.001+01:00

La nefasta situació econòmica internacional propicia bufetades a tort i a dret. Hi ha qui les encaixa malament, qui les esquiva o qui les assumeix sense dir ni ase ni bèstia. Els demòcrates nord americans ja han perdut el control de la Cambra de Representants i el president dels EUA, Barack Obama, ha admès públicament el descontentament popular per la lenta recuperació econòmica.

Els demòcrates nord americans havien recaptat majoritàriament el vot dels joves i dels col·lectius llatins i afroamericans, un fragment social poc estàtic que té facilitat per evolucionar i canviar de vot segons les decisions del govern.

Els republicans nordamericans han aconseguit una majoria de com a mínim 239 escons d’un total de 435 que hi ha a la Cambra de Representants. Amb aquests resultats el president Obama haurà de plantejar-se a la força un apropament amb els conservadors.

L’electorat demòcrata ha manifestat la pèrdua de la il·lusió que els definia i han complicat de forma evident futures aprovacions sobre mesures legislatives. És el mateix efecte global, les mateixes conseqüències provocades per la crisi les que poden canviar un vot als EEUU o a Catalunya, per exemple.

El Servei d’Ocupació de Catalunya ja registra 566.496 aturats el passat mes d’octubre, el que equival a un augment de 9.228 persones inscrites a les llistes de l’atur. Tant a les demarcacions com a la resta de l’Estat ha augmentat el nombre d’aturats acumulant un total de 4.085.976 milions de persones, una xifra que per si sola permet reorientar la paraula “il·lusió” per emmarcar el crit d’un canvi de debò i radical. A Catalunya el tripartit ha mort.

Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat a directe!cat

La veu del TSJC contra la resposta catalana

2010-10-26T23:25:00.004+02:00

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès de forma cautelar diversos articles del reglament d’ús del català de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida. Aquesta decisió ve propiciada pels recursos presentats per un PP que busca de forma continuada la confrontació mitjançant qüestions nacionals.

En un país on la sordesa i la ceguera són el pa de cada dia, un Tribunal de Justícia segueix treballant per a que els ciutadans de Catalunya obrin els ulls i es curin de la ceguera. Cada dia veiem com el PP, i altres reductes espanyolistes, utilitzen el català com un element de confrontació.

Aquesta vegada ha estat el TSJC qui ha donat veu a les obcecacions malaltisses dels hereus del franquisme. Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP al consistori de Barcelona, havia portat la norma al jutjat perquè deia que l’ús del castellà quedava discriminat a l’ajuntament barceloní. A més dels articles del reglament de la capital catalana, el magistrat Alberto Andrés -a qui ja se li intueix quin peu calça- ha aprofitat per suspendre cautelarment diversos articles del reglament per a l’ús del català i l’occità aranès a la Diputació de Lleida.

Els poders espanyolitzants que contaminen la nostra nació ens alerten constantment del perill que correm si no cerquem un veritable pacte català entre nacionalistes. Les valoracions fetes recentment per CiU i ERC sobre la decisió del TSJC coincideixen. Potser cal que els partits catalans es replantegin la seva forma de treballar i s’adonin d’una vegada que tots juguem en el mateix equip. Ara, amb els nous partits independentistes per una banda, i amb els partits tradicionals per l’altra, podríem tenir l’autèntica clau de les portes d’un nou Estat sobirà obert a Europa i al món.

Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat el 28 d'octubre al diari Avui.
Article publicat a directe!cat

Fàrmacs per a l’Estat propi

2010-10-20T19:37:00.003+02:00

Reagrupament Independentista ha tret a la venda els seus propis medicaments per lluitar contra la “taurosi espanyolitzant”, la “paràlisi autonomista” o la “poliquitis lucrativa”. Es tracta d’un “medicament vitamínic” anomenat “Carreterina” amb el qual la formació vol endolcir les seves propostes de regeneració democràtica i facilitar el camí a la declaració unilateral d’independència.

La “Carreterina” és un simple pot de caramels vinculat a una pàgina web de caràcter lúdic i pedagògic. Amb indicacions i contraindicacions desenfadades, a la web es troba l’esbós del camí a la plenitud política, a la plena llibertat.

Aquests fàrmacs serviran per a que Catalunya ja no tingui més ministres al govern d’Espanya, i és que per aconseguir aquest fet es poden fer tres coses ben diferents. Anar a Madrid amb el cap baix i els pantalons ben avall, com hi va en Josep Antoni Duran i Lleida. Anar-hi motivat i convençut però demostrant que no pots desempallegar-te de la teva poca traça, com és el cas d’en Celestino Corbacho. O aplicant la tercera via, deixar de tenir ministres catalans al govern espanyol assolint la independència i decidint de veritat i des de casa.

El president de Reagrupament, Joan Carretero, deia l’altre dia en una conferència a Sant Cugat, que de moment “a Madrid només s’hi ha d’anar a dir que no”. Està clar que des del govern espanyol mai podrem decidir. Siguem conseqüents i si volem votar pressupostos, seleccions catalanes oficials, si volem parlar català a Europa, si volem gestionar les nostres coses, defensar els nostres interessos... només cal obrir els ulls i votar en clau catalana, votar independència.

Web Carreterina
Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat a directe!cat

L’exhibicionisme de Ciutadans, un producte caducat

2010-10-19T00:13:00.005+02:00

El president de Ciutadans, Albert Rivera, va presentar aquest cap de setmana el nou espot del seu partit en vistes a les properes eleccions al Parlament. Una vegada més la formació de la demagògia barata ha emprat les eines menys intel·ligents per cridar l’atenció.

Com sortit d’un curset improvisat de publicitat per a gent kitsch, Rivera ha aparegut davant la càmera envoltat de flatulenta morbositat. Algú li va dir que la carn ven, que la fragilitat d’un cos despullat, per molt vell o lleig que sigui, pot arribar a captar l’atenció de l’espectador.

Així ha estat i Rivera no ha trigat en presumir de les més de 140 mil visites que en pocs dies ha rebut l’espot. Ciutadans creu tenir la lliçó ben apresa. Despullant ciutadans anònims, presentant el candidat com l’eix central d’una festa erràtica, i afegint un toc de futur, d’aire fresc representat per un xaval despistat, només ha fet evident la contradicció d’aquell que vol vendre un producte sense conèixer les conseqüències de la seva mala fabricació.

Sense tenir en compte que l’any 2006 el PP i Ciutadans van denunciar un anunci de la Plataforma pro seleccions perquè apareixien menors, el partit de Rivera ha demostrat que el producte, per al partit dels autoanomenats intel·lectuals, no importa. Ells volen vendre i no els importa ni el client, ni les conseqüències, ni el seu mal final.

Article publicat el 21 d'octubre al diari Avui.
Article publicat a Directe!cat

No moris, parla català

2010-10-14T19:34:00.003+02:00

El PP de Catalunya ha presentat un recurs contra la nova Llei del cinema perquè diu "que vulnera els drets dels castellanoparlants". La líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho, ha anunciat que interposarà el recurs davant el Tribunal Constitucional. Creu que és encertat i que així treballa per millorar el seu país, però jo no sóc castellanoparlant i ja fa molt temps que "se'm vulneren els drets".

Cada cap de setmana vaig al cinema i mai trobo a la cartellera res en català. El noi de la taquilla, l'acomodador, la venedora de crispetes...tots parlen com jo, però comença la pel·lícula i s’esvaeix la meva parla, s'ensordeix el meu idioma.

Quan algú està malalt se l'ha de tractar. Quan una llengua ha viscut atacada cal mimar-la i potenciar-la. És per això que els habitants del nostre país, parlin català o castellà, s'han de treure el barret i aplaudir la llei, la norma que dignifica la possibilitat de viure plenament en català.

Article publicat el 17 d'octubre al diari El Punt.
Article publicat a directe!cat

El xulo de la classe a Catalunya és un pringat

2010-10-13T23:49:00.001+02:00

El 12 d’octubre molts espanyols celebren el Dia de la Hispanitat i el seu president, José Luis Rodríguez Zapatero, rep una desfilada militar envoltat de patriotes i simpatitzants de la corona.

Cada any el president dels espanyols rep una xiulada monumental. És socialista i pel que es veu no és prou patriota. Parla castellà dins i fora de casa, actua com un bon espanyolista, és centralista però és el líder del PSOE, un partit obrer, d’espanyols però no prou fanàtic pel que es veu.

A Espanya està clar que el partit xulo és el PP. Són els militants més guays, els que vesteixen millor i els que xiulen més fort. Combinen molt bé els colors i saben que són prou espanyols com per escridassar al seu president, davant el seu rei i al darrere dels seus militars.

Aquests del PP, a Espanya, trepitgen fort. Un dia contemplen les seves orenetes i sospiren per tornar a tenir àligues. Un altre dia van a la platja i estafen d’allò més bé parlant un castellà polit mentre s’engominen del front fins al clatell.

Sí, els del PP a Espanya són els xulos de la classe. Quan venen a Catalunya però són d’allò més marginal. El dia de la nostra Diada se’ls xiula per lents, per inadaptats i per pixar fora de test. Ells protesten i insten als partits catalans a condemnar els xiulets. Incompresos i ploramiques de mena busquen mirades de complicitat, sovint topen amb algun altre marginat, coix i desganat com C’s, i junts s’encoratgen mútuament, s’agafen de la mà, tanquen els ulls i reneguen de la realitat on viuen.

El PP sempre condemna els xiulets que rep durant la Diada, quan els partits catalans fan l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, però no condemna els xiulets que encaixa el seu president el dia de la Hispanitat. El PP vota en contra d’articles de l’Estatut català però hi vota a favor a altres regions. De què té por el xulo, per què tanta incongruència? Serà que a Catalunya els companys de classe li passen la mà per la cara?

Article publicat el 17 d'octubre al Diari Avui.
Article publicat a directe!cat

Corbacho i el matrimoni inexistent

2010-10-06T19:49:00.002+02:00

L’actual ministre de Treball espanyol i candidat número tres per Barcelona a les llistes del PSC, Celestino Corbacho, ha advertit que si un dia Catalunya se separa de l’Estat espanyol, “el divorci serà traumàtic” i no “pacífic”.

Aquests socialistes de parla castellana, espanyolistes atroços i ateus de mena, tenen la mania de parlar del divorci entre Catalunya i Espanya quan en realitat haurien de parlar de “segrest” i “alliberament”.

A les democràcies europees un no es casa, al jutjat o a l’església, si l’altre no vol, i que jo sàpiga Catalunya i Espanya mai han festejat. La relació del nostre país amb Espanya és la d’un autèntic segrest imposat per una força superior a l'altra, per un rèptil afamat que no ha deixat mai de mossegar la presa.

A partir d’ara el context polític girarà al voltant de la plena sobirania catalana. Ja abans de presentar-se a les eleccions, Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana ja han fet trontollar la "relació" entre Catalunya i Espanya, han situat la independència al capdavant del debat polític i forçaran als partits tradicionals a treballar cap a la demanda que fins fa poc era silenciada, l’anhel de llibertat d’un poble trepitjat.

Ha quedat demostrat que per separat Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana funcionen, però si les dues formacions treballen unides la victòria serà contundent, evidentment contundent. Abans dels resultats del 28N els independentistes hem plantat cara, hem tret pit i hem fet que els "garrulos" de torn surtin de l’armari i ja amenacin advertint “traumes” i “relacions no pacífiques”.

Article publicat el 15 d'octubre al Diari de Sant Cugat.
Article publicat a directe!cat

El Franquisme segueix viu al teu voltant

2010-10-02T23:52:00.007+02:00

Ja fa cinc anys que l’ajuntament de Barcelona va ser pioner en elaborar un inventari de la simbologia franquista a la capital catalana. Avui, el Memorial Democràtic de la Generalitat ha estat l’encarregat de cercar simbologia feixista a 185 municipis del nostre territori i ha conclòs senyalant 7.700 símbols franquistes, el 93 per cent són plaques d’habitatges.

El Memorial Democràtic preveu ampliar la cerca a més municipis sense pretendre fer venjança de res, sinó pedagogia democràtica, tant necessària per a normalitzar un país tant estrany i alienat com el nostre.

Els catalans del s.XXI convivim encara amb més de set mil símbols franquistes que ens recorden dia rere dia la derrota de la llibertat, l’opressió i la repressió al lliure pensament. Són impactes visuals que recorden un dolorós passat ple de misèries i odi.

Com encara és possible que algú toleri viure en un bloc de pisos amb simbologia feixista al seu portal? Com pot ser que la gent accepti assistir a places on encara hi ha àligues imperials i altres símbols d’una dictadura?

La Generalitat vol identificar els símbols franquistes i encarregar informes a experts per a que determinin els criteris generals i les recomanacions d’actuació per a retirar les petites evidències del passat feixista. Aquesta iniciativa està bé però té un rerefons trist i decebedor, ja que tota aquesta simbologia hauria de ser cremada o arxivada en algun museu finançat pels amants o fills del franquisme.

Aquesta vegada el problema de la Generalitat no són els diners que calen per enretirar les plaques feixistes, el problema és la poca vergonya i la falta de dignitat d’alguns ciutadans que es permeten conviure envoltats de la simbologia de l’odi.

Article publicat el 7 d'octubre al diari Avui.
Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat el 8 d'octubre al Diari de Sant Cugat.
Article publicat a directe!cat

Tren de tardor en Vaga General

2010-09-24T00:08:00.003+02:00

Tic,tic,tic, es tanquen les portes del tren i et quedes a l'andana. Pels pèls no has agafat aquell tren abarrotat de gent amb els vidres de les finestres entelades. No són ni les vuit del matí però l'activitat a l'estació és frenètica. Males cares, mirades perdudes i diaris rebregats es barregen amb alguns olors de xampús.

Segueixes a l'andana i t'adones que els bancs estan mullats, la rosada cada vegada té mes gana i es perllonga al màxim. Com si res, ha arribat la tardor i la fresca dóna la cara quan el sol s'amaga. Les orelles segueixen fredes, el nas ja ni el notes.

Arriba un tren, s'obra la porta, surten dos estudiants però n'entren cinc més. Les finestres tornen a aparèixer entelades i a l'interior la gent sobreviu abarrotada. En un obrir i tancar d'ulls el tren se'n va i l'andana perd vida.

N'arriba un altre, tanques els ulls entre la gent i en menys d'una hora ets a la feina. Des de la finestra veus caure fulles i intueixes un vent fresc que remou les branques i els arbres sencers.

Tic,tic,tic, ara és el despertador que anuncia obligacions. És dimecres i plou. Sense obrir els ulls saps que fora fa fred i que alguns criden que hi ha "Vaga General". Amb l'excusa de la vaga han atemptat contra els serveis públics i no podré pujar al tren, hauré de gastar benzina...

Obro un ull, l'altre també. Surto del llit i com a home lliure marxo a treballar sense manies, perquè vull viure en un país productiu, perquè vull que l’empresa guanyi diners i poder exigir un bon sou, perquè sóc ambiciós i sóc conscient del que toca, treballar, pujar al tren dels bons treballadors i seguir mirant endavant.

Article publicat el 28 de setembre a La Vanguardia.
Article publicat a directe!cat

L’empresa a Catalunya abans de la independència

2010-09-21T21:43:00.002+02:00

Catalunya ha perdut atractiu com a país d’oportunitats i la pime, puntal de la nostra societat, ha perdut competitivitat. La crisi econòmica que afecta a tot l’estat o l’entrada d’altres regions i països competidors, han provocat que Catalunya ja no sigui el mateix motor econòmic que havia estat fa unes dècades.

Espanya ens arrossega a un precipici inesquivable que només podrem evitar si ens desempalleguem del llast i potenciem l’emprenedoria del nostre país. Cal renovar el teixit productiu català amb una recuperació de l’activitat de la mà de noves empreses, que més que del sector de les tecnologies avançades, hauran de ser empreses amb una verdadera sortida en el mercat.

Catalunya ha de ser el país dels emprenedors i no ha de caure en els horitzons professionals que primen el funcionariat i mai el risc. El futur de les societats l’escriuen les empreses i les persones, i com més capital humà hi hagi, més alt serà el nivell econòmic i de progrés del país. Abans però cal que tot ciutadà de Catalunya conegui les dades objectives que ens enfonsen dia rere dia i prengui una decisió valenta i definitiva.

Segons un article publicat a La Vanguardia, mentre els nostres estudiants reben un 5% de totes les beques de l’estat, els de Madrid reben el 58%. Catalunya aporta el 22% del PIB espanyol i només se li retorna un 12%. En 25 anys a Madrid s’han construït uns 900 quilòmetres d’autovies i a Catalunya només 20 quilòmetres. Si tinguéssim Seguretat Social pròpia la nostra renda per càpita augmentaria en uns 2.400 milions a l’any.

A més, i segons el premi Nobel d’Economia Aplicada de la UB, Catalunya seria set vegades més rica sense Espanya. Després d’aquestes dades, qui visqui a Catalunya haurà de plantejar-se si vol viure com a català o vol morir com a espanyol.

Article publicat a directe!cat

Tant se me’n Tura la festa de la Rosa

2010-09-20T23:53:00.003+02:00

El parit socialista de Catalunya va celebrar aquest cap de setmana la Festa de la Rosa. El president del govern espanyol hi va assistir i va fer les promeses de sempre davant els de sempre. Cridaner, pròxim i amb un look esportiu, José Luis Rodríguez Zapatero volia impulsar la figura del sovint ofegat Montilla.

Aquesta vegada tampoc ho va aconseguir, la percepció global de l’actual president de la Generalitat, tot i el vermell de les roses, és la mateixa, grisa. A totes les Festes de la Rosa, a part de Mary’s i Kevin’s, i disculpeu els mencionats, hi ha roses, i algunes de molt maques. I normalment on hi ha roses també hi ha espines. Aquesta vegada no, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, no hi va assistir per “raons personals de pes”. Suposo que les mateixes que les del conseller d’Economia, Antoni Castells.

Tura ha assegurat que la seva absència no té res a veure amb el fet que discrepi “d’algunes relacions amb el PSOE” , però ella discrepa i avui és l’espina de la rosa. Espines doloroses que sense embuts fan mal a un PSOE amb tisores de podar.

Montserrat Tura, maragallistes , Antoni Castells... tots sobren al nou jardí socialista que només té ulls per l’extraradi del dígraf “ch”. Chacón, Corbacho i els seus amics són la cara decadent d’un socialisme sense futur, almenys a la Catalunya que vol obrir-se al món.

Els jardiners socialistes estan pelant tiges i mica en mica les espines cauen. La rosa queda despullada, sense contingut, sense puresa, sense bellesa ni conflicte. Els socialistes catalans aviat quedaran orfes de partit i el cinturó roig serà l’única veu del PSC, la veu d’un barri obrer.

Article publicat el 23 de setembre al diari El Punt.
Article publicat a directe!cat

Esforç; Mas president, ETA dissolta

2010-09-19T16:59:00.006+02:00

Esforçar-se és quan algú desplega la seva força física o moral a vèncer una resistència o a aconseguir quelcom vencent dificultats. Gairebé tot projecte interessant ha de superar entrebancs, esquivar obstacles i seguir treballant cap a la meta desitjada.

El líder de CiU, Artur Mas, ha demanat un últim “esforç” per guanyar les properes eleccions per majoria. Com en una dura cursa de fons, Artur Mas ha sol·licitat un “esprint final” i “no fallar” el dia dels comicis. “Estem en bona posició però si després, a l’esprint final, fem figa, totes les voltes que hem fet no serviran per a res”, ha alertat Artur Mas en un míting a Martorell.

Per als convergents el circuït de la cursa està traçat, no queden tants quilòmetres i tot un país els espera a meta. Només cal no defallir i ser conscients que si guanya per majoria no ha de perdre el nord i ha de potenciar l’escolta als demés. Nous equips volen competir i hauran de poder influir al guanyador.

D’altra banda però alguns circuïts poden canviar de forma o recorregut. Projectes o lluites, justificades o no, poden fer girs radicals impulsats per una demanda imperiosa més forta que qualsevol raonament formal. El crit d’un poble vol replantejaments per resoldre els seus conflictes mitjançant una solució democràtica.

ETA ha fet públic un altre document on es compromet amb la comunitat internacional a analitzar els passos a fer amb la Declaració de Brussel·les, document signat per diversos excaps d’estat i de govern i premis Nobel de la pau, on es demana a ETA un alto el foc permanent amb verificació internacional.

El document de la Declaració de Brussel·les també sol·licita al govern espanyol una resposta adequada per posar fi al conflicte basc. L’organització armada ha deixat clar que els moviments són unilaterals i incondicionals, és el primer pas per iniciar el diàleg i les negociacions. El que queda de camí, de circuït, serà el govern d’Espanya qui el marcarà.

Article publicat a directe!cat

Prou complexos, parla-li català

2010-09-14T22:23:00.006+02:00

La Plataforma per la Llengua ha publicat sis gags per demanar als catalans que no canviïn de llengua quan parlin amb els immigrants. En menys d’una setmana els gags produïts per Minoria Absoluta, paròdies contra els complexes lingüístics, han aconseguit més de 2.000 visites.

La nova campanya de sensibilització consta de sis gags de dos minuts de duració on l’espectador pot adonar-se de les paradoxes humorístiques que pateixen els catalanoparlants a l’adreçar-se als nouvinguts.

Tant la Plataforma per la Llengua com la productora Minoria Absoluta tenen clar que rient s’ensenya millor. És per això que aquests gags són una magnífica eina per a que els catalanoparlants s’adonin d’una vegada que són el referent lingüístic que pot obrir un nou món als immigrants. Hi tenim una responsabilitat i no hi podem escapar.

* Fes clic al play

Vaga general; mals moments per escoltar sindicats

2010-09-13T21:39:00.003+02:00

L’UGT i CCOO han avisat que l’aeroport del Prat s’aturarà el proper 29 de setembre. Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, secretaris generals d’UGT a Catalunya i de CCOO respectivament, han animat als treballadors de l’aeroport de Barcelona a sumar-se a la vaga general.

Orgullosos i segurs borden davant el proletariat la consigna per paralitzar l’economia. Clofolls per ser escoltats evidencien la foscor d’una societat que ja Ni vol treballar Ni estudiar. Són mals moments per escoltar les irresponsabilitats del germà dolent. En temps de crisi però, la paradoxa de l’egoisme obrer sempre apareix reflectit sota el paraigües sindical.

Contra la reforma laboral proposada pel govern d’Espanya, els dos líders obrers prediquen arreu de l’estat i exalten a crits els treballadors menys formats. Creuen que aturar l’activitat del Prat “és clau” per a canviar les coses, però el que aconseguiran és fer-nos més pobres a tots.

Diuen que “si el dia 29 és un èxit, el dia 30 les coses canviaran i el govern s’haurà de menjar aquesta reforma”. Possiblement el govern de Madrid haurà de refer la reforma laboral però mentre, la Comissió Europea seguirà creient que l’economia espanyola ha patit una recaiguda i continuarà vaticinant que serà l’únic gran país de la UE on l’economia seguirà contraient-se aquest any.

Tret de sortida a les eleccions; 28-N meta o inici del canvi

2010-09-07T23:29:00.005+02:00

El president José Montilla ha convocat les eleccions i ha encetat la cursa electoral amb polèmica lingüística. El 28 de novembre ha estat la data que Montilla, en una declaració bilingüe, ha marcat per a celebrar les eleccions “que decidiran quin camí ha de seguir Catalunya”.

Molt conscient del més que possible final del tripartit, Montilla ha reconegut que “és una de les eleccions més transcendents de la nostra història recent”, ja que per al president de la Generalitat el resultat d’aquestes seran importants per tractar la crisi, el descrèdit dels polítics, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i la relació entre Catalunya i “la resta d’Espanya”.

La competició

La cursa comença i l’atleta capdavanter del PSC corre barrejant el seu característic català i el seu castellà matern, mala combinació si amb ella vol enfrontar-se a altres rivals més ben preparats. La cursa ha començat i tots els atletes tenen les seves cartes, algunes coincideixen i altres contraresten la de l’adversari. Això és un joc i qui estigui més a prop del poble serà qui vencerà.

És evident que per a guanyar les eleccions s’ha de ser conscient d’on es competeix i contra qui. Amb la regla d’or a la mà copsa l’atenció la titular del PP, Alicia Sánchez-Camacho, catalana de documents que viu al país i encara no comprèn la realitat que l’envolta.

La presidenta del PP català ha coincidit amb el discurs de José Montilla en dir que aquestes eleccions són “unes de les més importants dels darrers 20 anys de la història de Catalunya”. Sense definir el rerefons de les seves declaracions, Sánchez-Camacho ha assegurat que “el canvi a Espanya comença a Catalunya”, una frase creixent de veritat i raó.

Al PP no li interessa el debat sobre la independència, diu que es preocupa pels problemes econòmics, els problemes de la gent del carrer. Tot i les declaracions, el que no sap el partit que no reconeix l’Espanya plurinacional ni reconeix que l’11-M va ser obra del terrorisme islamista, entre d’altres, és que; Catalunya pateix un espoli fiscal d’uns 21.000 milions d’euros anuals o que en només quatre anys, el dèficit fiscal de la Seguretat Social Catalana ha estat de 13.091 milions d’euros,

Les properes eleccions del 28-N han de ser l’inici del divorci amistós entre Catalunya i Espanya. Només hi ha d’haver dues consignes; partits catalans i construcció de l’Estat propi. Aquests són els objectius guanyadors que l’atleta ha de tenir al cap.

I si ETA acaba ensenyant democràcia al PP?

2010-09-05T17:08:00.004+02:00

El grup terrorista basc ha anunciat un alto al foc a la seva lluita armada. Al comunicat d’ETA, que s’ha difós en un vídeo al diari Gara i a la BBC, els terroristes asseguren que ja “fa mesos” que van prendre la decisió de no tornar a actuar amb les armes, i han anunciat que “assumiran responsabilitats” en tres aspectes claus per arribar a una solució democràtica.

ETA treballarà “en l’articulació del projecte independentista”, “en el camí de crear les condicions per construir un procés democràtic” i en “la resposta a la repressió i en la defensa ferma dels drets civils i polítics”. Després d’aquests aspectes “ETA es reafirma en el compromís amb una solució democràtica perquè, a través del diàleg i la negociació, els ciutadans bascos puguin decidir el seu futur de forma lliure i democràtica”.

Quan no fa ni una setmana que l’esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna va instar ETA a declarar una treva permanent, el grup terrorista ha difós el comunicat i ha alertat que si el govern d’Espanya té voluntat, “ETA està disposada a acordar els mínims democràtics necessaris per emprendre el procés democràtic”.

Tot i que el govern d’Espanya es manté en silenci estudiant la validesa del comunicat, ja podem preveure les reaccions distorsionades que prendran col·lectius com el PP i plataformes properes, que faran cas omís al comunicat i l’atacaran irreflexivament. Tot i això, per a desacreditar les valoracions que puguin prendre certs cavernícoles de l’Espanya més casposa, podem recordar les declaracions que Jaime Mayor Oreja va fer la setmana passada. L’ ex ministre d’interior i portaveu del grup Popular al Parlament Europeu deia que la banda armada ha arrossegat els partits catalans als seus postulats, “l’auge de l’independentisme és una victòria d’ETA”. Amb declaracions d’aquests tipus el PP ens mostra la distància que ens separa d’ells. L’Espanya que ells volen és l’Espanya que ens fa regurgitar.

L’alto al foc però podria ser un primer pas per a que ETA deixi les armes de forma definitiva. Les actuacions de l’Estat seran claus si s’inicien negociacions polítiques, però mentre, cal que el PP, per un temps, aprengui a tenir la boca callada i els ulls ben oberts. Podria donar-se l’estranya paradoxa en que ETA acabi fent pedagogia de democràcia al Partido Popular.

El ritme de la vida

2010-09-02T21:54:00.003+02:00

S’han acabat les vacances i mica en mica els carrers retornen a la normalitat. Els temps de descans, de reflexió i de càmera lenta ja han passat. Els cotxes tornen a circular per les carreteres, les voreres s’omplen de cares impersonals i molts canells tornen a lluir rellotges. Al setembre per a molts tornen les obligacions, el ritme real de la vida.

Pot semblar que tornar de vacances sigui una dura penitència, un mal inesquivable que a tots pertoca i a ningú perdona. La que molta gent anomena “deprepostvacances” és simplement la tornada a la realitat, a l’ordre personal que cadascú s’ha creat a mida.

Molts esperaran a cap d’any per avaluar l’any i plantejar nous projectes, i agafar aire per fer amb embranzida camí a nous destins, i seguir mirant endavant, i retrocedir la mirada i buscar errors passats, i sí, pensar en ser millor persona també. Tot això està bé però no fa falta esperar fins al gener per replantejar-se noves lluites i maneres de procedir.

Ara més que mai és moment de plantejar-se un bon inici de curs laboral, acadèmic o personal. Qui tingui “deprepostvacances” ha d’estar content de poder reviure la seva realitat, la de treballar i aixecar el seu país. Avui, quan a Catalunya hi ha més de 555 mil aturat és en definitiva, el moment de seguir reflexionant i córrer cap a la victòria, ja sigui personal o col·lectiva.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, el dia 10 de setembre.
Article publicat al Tot Sant Cugat, el divendres 17 de setembre.

Concert econòmic no, independència sí

2010-08-23T16:08:00.003+02:00

Pocs mesos abans de les eleccions catalanes el president de CiU, Artur Mas, ja té dissenyada l’estratègia política del partit. Mas ha explicat que a l’horitzó de la federació nacionalista hi ha el concert econòmic o dit d’una altra manera, per no ofendre a ningú; el “pacte fiscal català”.

Si Artur Mas és president de la Generalitat esperarà a la primavera del 2012, després de les eleccions espanyoles, per proposar formalment un pacte fiscal. Mas ha explicat que el suggeriment pot ser tant antipàtic pel PP com pel PSOE, “quan et necessiten tots dos obren una mica la porta, quan et deixen de necessitar la tornen a tancar”, ha dit el presidenciable de CiU.

La proposta fiscal no vol ser una reproducció de la fórmula del País Basc, Mas creu que un “pacte fiscal català” té cabuda a la Constitució espanyola i depenent de qui governi a Espanya i dels suports que necessiti podria tirar endavant.

Dit això i amb les enquestes a la mà, sembla que PP guanyarà a Espanya i CiU a Catalunya. El PP català ja ha dit que no donaran suport a un concert econòmic català però sí que podria donar-lo a una “millora del finançament de Catalunya”. No cal dir res més, queda clar que CiU podria arribar a esgarrapar una millora financera molt positiva per als conformistes però inútil per a l’ambició actual del poble català.

Catalunya no necessita un concert econòmic per a tirar endavant, necessita la independència per no haver de dependre de ningú. S’apropa el moment d’alçar la veu i caldrà votar a aquells partits que al seu horitzó hi tinguin l’Estat propi. Els temps de plorar per molles de pa han de quedar enrere, les molles ja no poden saciar la nostra fam de llibertat. Volem el pa, el pa sencer.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, el divendres 27 d'agost.

Humilitat política, actes valents

2010-08-11T15:46:00.004+02:00

Quan es tracta d’analitzar el rival és fàcil parlar. Els socialistes treuen els plats bruts de CiU i el votant pròxim al PSC es queda amb la cançoneta. El mateix passa quan Convergència trepitja als socialistes i el votant convergent aplaudeix l’esbatussada. Això passa amb tots els partits, és fàcil criticar l’adversari.

Actualment la política, igual que molts actes policials, giren al voltant d’un sol interès; la recaptació. Mentre uns necessiten nodrir-se directament dels diners de la ciutadania -posant multes de forma irreflexiva i oblidant pedagogies possibles-, els altres busquen vots, guanyar diners de forma indirecta i assegurar-se un sou.

Constantment som testimonis de les crítiques que els partits es fan un a l’altre. Caiem a la trampa i sovint ens quedem amb la versió de la crítica que més ens agrada, atacar al rival. Doncs bé, en un context on la ciutadania comença a estar cansada de tanta pica-baralla inútil, és el moment de posar tots els fets, declaracions, propostes... sobre la taula i decidir sense complexos quin ha de ser l’equip que et representi.

Unes regles d’anàlisi ràpides i senzilles per un nacionalista podrien ser les de; mentre CiU defensi el concert econòmic i no la independència passaré d’ells, mentre el PSC sigui sucursal del PSOE i calli les veus catalanes del partit passaré d’ells també. PP i Ciutadans se’ls respecta per ser els partits dels immigrants espanyols que van ajudar-nos a construir Catalunya i encara no s’han adaptat, cal ser tolerant amb els lents. ERC ha errat masses vegades reeditant el tripartit i oblidant-se de l’espurna nacionalista que hi tenia a dins. Iniciativa pot ajudar a tenir consciència mediambiental, però valga’m Déu si governessin i haguéssim de viure en comunes.

Vist que els partits tradicionals flaquegen per algun costat cal centrar-se amb els nous. Sense experiència, amb molt a guanyar i poc a perdre topem amb Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència. Tots dos partits tenen molt bones idees i bons mètodes per portar-les a terme, però un sense l’altre no aconseguirà res.

No es pot tenir el cor dividit ni en dos amors ni en dos partits. Només el partit més generós, humil i valent serà el que guanyarà. Les solucions salomòniques tampoc serveixen en política, el nom o els dirigents són el menys important, ara com sempre han de primar les persones i els bons objectius.

Article publicat el dimecres 18 d'agost al Diari Avui.

Vacances; temps per organitzar-se, preparar-se i oblidar els perdonavides del PP

2010-08-06T12:40:00.003+02:00

Als carrers de la ciutat es respira un aire estrany, pau i tranquil·litat a les terrasses dels bars més cèntrics, aparcaments lliures i gratuïts, cues inexistents per posar benzina... és temps de vacances i molts han tingut pressa per marxar lluny.

Mentre faig temps per a que arribi el dia del meu viatge m’adono que el contingut de tots els diaris ja ha disminuït i amb ell, la dialèctica política abaixa el ritme. Durant les vacances tens més temps i pots analitzar millor les accions, les declaracions, els moviments. Paraules que a principis d’any haurien passat desapercebudes, a l’agost se’ls hi pot treure molt suc i girar-se contra el bocamoll protagonista.

Així mateix ha passat amb alguns membres del PP, com Gargamel, perdó, vull dir, Alejo Vidal-Quadras, un dels vicepresidents del Parlament Europeu, i Juan Soler, diputat del PP a l’Assemblea de Madrid. Els dos han coincidit en tornar a criticar de forma xulesca la prohibició de les curses de braus a Catalunya, i aprofitar a més, per fer amenaces sense sentit.

Vidal-Quadras no té vergonya i declarava que “no hem de fer res reactiu i impensat. Ni prohibir les sardanes ni ximpleries que ens apropessin al seu baix nivell polític ni ideològic”, referint-se als polítics que van votar a favor de la prohibició de les corrides. Realment creu aquest home que des de Madrid podrien prohibir les sardanes? A quin joc es pensa que juguen els polítics catalans? Mentre Vidal-Quadras mostra el seu talent de rebordonit, Juan Soler deia que s’hauria de prohibir la sardana perquè “mata d’avorriment”.

El PP viu una realitat que no és la nostra, cal deixar clar que no existeix cap “odi a la nació espanyola”, com assegura el diputat Soler, i que no ens agrada el seu joc “d’ara tu, ara jo”. Aquestes setmanes de vacances ens aniran bé per desconnectar i oblidar la gent del PP. A la tornada però caldrà fer molta feina per a desempallegar-nos d’ells, dels ciutadans que viuen encegats i no respecten la diferència, i del PP, el reducte marginal que té els dies comptats al nostre país.

Adéu a les curses de braus, benvinguts al segle XXI

2010-07-28T18:41:00.003+02:00

El Parlament de Catalunya ha prohibit les curses de braus per majoria absoluta. Amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, Catalunya ha dit prou a la tortura d’animals feta espectacle i una vegada més ha fet evident les diferències amb la resta de l’Estat.

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) avalada per 180.000 ciutadans i presentada per la Plataforma Prou, ha tirat endavant i a partir de l’1 de gener del 2012 s’aplicarà la prohibició de les corrides de toros. Rere la decisió del Parlament hi ha opinions enfrontades, mentre els protaurins defensen el debat identitari apel·lant a no prohibir les tradicions, els antitaurins es feliciten pel triomf de la raó i el respecte a la vida dels animals.

El debat és intens i els mitjans internacionals se’n faran ressò. Un cop més, les reaccions dels partits espanyols ens ajudaran a tenir més clar que cal tallar amb Espanya. La Catalunya civilitzada sap separar el que és tradició del que és raó i ètica. La Catalunya evolucionada s’ha vist obligada a prohibir allò que al segle XXI ja era una paradoxa històrica, una raresa bàrbar que ens condemnava i ens retornava als orígens més sàdics i primaris dels nostres avantpassats.

Podem dir que els nostres polítics han donat la talla i ens han alliberat del llast vergonyós que permetia seguir fent espectacle de la mort. Ara però és el torn de les plataformes protaurines i dels partits espanyolistes, un cop més les seves reaccions ens seguiran allunyant d’Espanya i del futur que ens proposen

El PP ja ha dit que proposarà una llei al Congrés espanyol per anular la prohibició, basant-se en un estudi que diu que el Parlament de Catalunya no és competent per prendre aquesta decisió, mentre però, una desena de diputats britànics han presentat una moció de suport a un possible referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Els diputats del Parlament de Londres no són els únics que plantegen la independència de Catalunya, la veu del poble s’escampa, la flama avança i el somni és a tocar.

Article publicat el 29 de juliol al diari Avui.
Article publicat a la web de Reagrupament.

PSC; millor sol que mal acompanyat, millor tard que mai

2010-07-22T21:32:00.001+02:00

Diferents veus del socialisme català comencen a aixecar-se, a deixar anar comentaris que haurien de preocupar molt al socialistes espanyols. Les relacions entre el PSOE i PSC poden canviar i diferents dirigents de la sucursal catalana ho fan palès reiteradament.
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha declarat avui que “Catalunya aspira a ser un Estat”. Algunes veus del PSC comencen a fer evident que el partit ha de seguir el seu camí separat del PSOE i treballar única i exclusivament pels ciutadans del seu país. El conseller Maragall ha explicat que ara “cal saber actuar en nom del nostre autogovern, del que ja tenim i hem de guanyar i hem de seguir conquerint en tant que Estat, que és el que aspirem a ser”.

El conseller d’Educació no és l’únic del partit socialista que entén la realitat catalana. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, també ha fet evidents les diferències amb els socialistes espanyols al declarar que volia que el PSC defensés a Madrid la resolució que va presentar Montilla al Parlament, la ratificació del preàmbul de l’Estatut. Mentre, l’eurodiputat socialista Raimon Obiols, va més enllà i ja reclama un grup propi del PSC a Madrid.

La societat catalana està evolucionant i poc a poc arrossega als seus representants a treballar pel país. Amb aquest panorama polític però, hi ha dos partits que queden fora de joc. Tant PP com Ciutadans no tenen cabuda a Catalunya i la seva pròpia marginació acabarà ofegant-los i reduint-los a anècdota caricaturesca.

Ara però el PSC ha de decidir on treballar i fins quan. Les decisions del ministre de Foment espanyol, José Blanco, que consisteixen en rescindir els contractes d’obres de cinc carreteres previstes i l’endarreriment de 23 obres per valor de 980 milions d’euros a Catalunya, potser ajuden a que el PSC es decideixi. Un cop més Catalunya és el territori més afectat per les retallades i ara mateix els socialistes catalans en són còmplices.

Espanya no serà el mercat principal dels productes catalans al 2015

2010-07-21T20:57:00.001+02:00

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha conclòs dient que d’aquí a cinc anys l’Estat espanyol ja no serà el principal mercat de les vendes dels productes fets a Catalunya. L’estudi ha estat elaborat pel professor de la UAB, Josep Oliver, i publicat per la conselleria d’Antoni Castells.

En el període de 1995 al 2006, Catalunya ha incrementat el ritme de vendes fora les fronteres estatals en un 9%, segons l’estudi. Fa 10 anys el mercat espanyol representava 2 terços de l’exportació catalana però amb el temps l’empresari català ha anat perdent interès en vendre a Espanya i any rere any s’ha augmentat l’exportació a altres territoris d’Europa, Amèrica i Àsia. Avui la proporció de l’exportació catalana a Espanya representa menys d’un terç i segons l’autor de l’informe; “els exportadors catalans estan guanyat quota de mercat a Europa” gràcies a la reducció dels costos i la racionalització de les plantilles.

Amb aquestes dades sobre la taula les possibles amenaces espanyoles a un boicot de productes catalans cada vegada fan menys por. Arribarà un moment que potser serem nosaltres qui podrem girar la truita i amenaçar a l’Estat espanyol dient que “si no ens independitzem d’ells no els hi comprarem els seus productes”. Com bé ha dit el professor Oliver, cal recordar que Catalunya ha estat el dinamitzador de l’economia, no només per la producció sinó perquè “les nostres compres en relació amb la resta de territoris són molt importants”.

Solidaritat Catalana, front comú i independència

2010-07-20T22:16:00.002+02:00

L’objectiu és clar, el camí està marcat i les eines estan preparades. Joan Laporta, líder de Democràcia Catalana, el jurista i director del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena i Uriel Bertran, diputat d’ERC i portaveu de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, han proposat públicament que “tots els partits que en algun moment han apostat per l’Estat propi” es presentin junts en una gran coalició.

Com van fer els polítics catalans el gener de 1906 per aconseguir l’autonomia, avui es proposa una coalició on CiU, ERC, ICV-EUiA, Reagrupament, les CUP i plataformes ciutadanes, hi estan convidats. Solidaritat Catalana per la Independència és una bona proposta que pot arribar a ser l’eina definitiva per assolir la plena sobirania, i es que cal recordar que al 1907 les diferències entre els partits eren “molt més grans que les actuals”, afirmava López Tena a la presentació.

Mètode

La proposta de Solidaritat Catalana és senzilla, sumar per guanyar. I és que en una roda de premsa han explicat que ,segons les adhesions que rebin, el proper setembre es farà la primera assemblea nacional per confeccionar les llistes electorals. L’objectiu és simplement la d’assolir una majoria independentista al Parlament que declari unilateralment la independència. Després de la declaració s’hauria de consultar en un referèndum i si sortís aprovat establir l’Estat Català.

Properes reaccions

La proposta és bona i arriba quan la ciutadania catalana té la necessitat de seguir parlant. Després de la passada manifestació del 10 de Juliol, els independentistes s’han adonat que el seu clam és majoritari. Les enquestes de diaris espanyolistes no han pogut ocultar les dades i ja han publicat que els independentistes són majoria (47% a favor, 36% en contra segons Noxa per LV), a això, a més s’ha de dir que l’independentisme creix i que amb pedagogia assolirà majories absolutes.

Ara però, en aquest context no serà fàcil prendre decisions. Especialment per als partits grans com CiU que les enquestes el posicionen prop de la majoria absoluta, i que depenent de les posicions que prengui podria perdre un bon gruix de votants.

Sigui com sigui és moment d’engrescar-se, ser valent i pensar en el futur de la ciutadania catalana. És evident que una coalició independentista seria el millor atac per exigir el nostre dret a existir sense complexos.

Cada cop som més i ja no hi ha qui ens pari!

És un cul de sac

2010-07-12T21:43:00.002+02:00

Dispersos i embadalits per la lentitud dels canvis, embolcallats entre dubtes i preguntes. Sempre pendents de properes actuacions que mai arriben, i clar, habitualment i de forma repetitiva acostumats a la ineficàcia generada per la divisió. Indiferents i encegats sovint deixem de veure les espurnes del canvi.

Rodolant per un reguitzell trontollós de camins atzucacs, marejat pels impactes, per les voltes i rodolins. La repetició de l’ara sí, ara no, ara potser, ara endavant però després tornes enrere, a l’esquerre i cap a la dreta. El vòmit tardà i llefiscós s’insinua, es deixa veure. Manifesta la seva existència i amb ell les properes conseqüències.

Amb mal regust de boca creus que camines sol, a les palpentes, amb la incertesa i la por de no trobar cap mà amiga, conscient que el camí és fosc i de moment no hi ha llum, ni soroll, ni plors, ni crits de ràbia. No hi ha vida. No hi ha esperança si ets conformista, no hi ha futur si ets poruc i t’enceguen lluites passades.

La manifestació del 10 de juliol ha d’unir-nos i multiplicar-nos per dissenyar el nostre futur. No tenim cap por i venim amb el cap alt i el pit enfora. Som molts i caminem des de fa temps cap el final d’un cul de sac. El que no saben és que quan arribem al final serem tants, que anirem agafats de la mà i rebentarem el mur. Rere el mur hi ha la comunitat internacional, preuada amiga que tard o d’hora ens donarà la mà.

Article publicat el divendre 23 de juliol al setmanarti del Tot Sant Cugat.